Resultats de la cerca

Aquest tipus de circulació es produeix a gran escala, és a dir, sobre tota la Terra, i representa un mecanisme d’intercanvi d’aigua i calor entre els diferents oceans La circulació s’inicia amb un refredament de les aigües superficials, que s’enfonsen perquè arriben a ser més denses que les inferiors La principal zona de formació d’aquests corrents se situa al nord de l’oceà Atlàntic L’aigua densa enfonsada comença un recorregut pels nivells inferiors de l’oceà, per la qual cosa aquest tipus de circulació també es denomina circulació profunda D’acord amb els estudis realitzats, s’han proposat…

En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial

La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit contrari, és a…

Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…

Els models numèrics de la circulació oceànica representen una peça clau de la investigació oceanogràfica, ja que permeten fer experiments idealitzats molt difícils de dur a terme en la realitat D’altra banda, són un element fonamental de l’ocenografia operacional, ja que representen l’espina dorsal dels sistemes de predicció oceànica

L’augment d’observacions oceàniques ha permès que es poguessin establir sistemes de predicció oceànica equivalents als que existeixen en meteorologia Aquests sistemes generalment consisteixen en tres elements un sistema d’observació de l’oceà, un model numèric de la circulació oceànica i un sistema d’assimilació de les observacions al model numèric L’augment de la potència dels ordinadors ha permès augmentar la resolució dels models numèrics, però, tot i així, la millora més important ha estat en la xarxa d’observació de l’oceà amb la posada en funcionament definitiva de la xarxa de mesures…

Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic

Inicialment es dedicà a l’astronomia, però a l’inici dels anys quaranta s’interessà per l’oceanografia Desenvolupà la primera teoria sobre el corrent del Golf 1948, i també presentà el seu model de circulació abissal de l’oceà al començament dels anys seixanta Fent ús dels principis físics desenvolupà models numèrics senzills amb la finalitat d’entendre la dinàmica dels oceans Malgrat que no obtingué un doctorat, totes les seves investigacions han ajudat a comprendre millor la dinàmica de l’oceà

El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua

La climatologia opera amb dades procedents de les observacions meteorològiques durant llargs períodes de temps 30-35 anys, de les quals extreu els valors mitjans i els valors extrems dels diferents elements, les oscillacions periòdiques i la freqüència o repetició dels fenòmens atmosfèrics amb aquestes dades elabora mapes, gràfiques i diagrames que reflecteixin les condicions climàtiques d’un lloc determinat La climatologia és en contacte amb la meteorologia i la geografia, però el factor geogràfic localització en l’espai n'és l’aspecte més important es diferencia, però, de la meteorologia…