Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bantustan
Geografia
Política
A la República de Sud-àfrica, cadascun dels territoris que del 1962 al 1991 el règim de segregació racial aleshores vigent assignà als pobles indígenes africans apartheid
).
Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…
conca
Geografia
Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
Els límits d’una conca no són sempre precisos poden ésser muntanyes, però també sectors pantanosos Les conques poden variar, ampliar-se o reduir-se per fenòmens de captura, la qual cosa depèn de les conques veïnes Les conques que no desguassen a la mar a través d’un riu i les aigües de les quals resten estancades a l’interior del continent per roques impermeables són anomenades conques endorreiques o tancades N'hi ha que aparentment són endorreiques, però llurs aigües surten subterràniament a causa de la forta permeabilitat són freqüents en terrenys càrstics Una conca pot…
província
Geografia
Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de molts estats: Argentina, Bèlgica, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, Espanya, Itàlia, etc.
Amb aquest nom hom sol reduir els termes autòctons equivalent en altres estats Finlàndia, Iran, Iraq, Laos, Mongòlia, Pakistan, etc L’antecedent immediat de l’actual divisió provincial a l’Estat espanyol està en la realitzada l’any 1808 per Josep Bonaparte en 38 prefectures prefectura Prescindint de l’anterior, Napoleó publicà un decret, datat a París el 1810, que establia els governs particulars de Catalunya, Aragó, Navarra i Biscaia, que preparava llur annexió a França El 1810 el governador general de Catalunya, mariscal Auguereau, fixà les capitals de quatre departaments catalans a…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les expressions…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…
corografia
Geografia
Part de la geografia
que estudia uns sectors concrets de la superfície terrestre.
El mot prové del nom grec χvρα, que significa un tros de terra ocupat per alguna persona o per alguna cosa, és a dir, diferenciat Els grecs foren els primers de seguir aquest enfocament a les seves narracions i mapes Homer, Herodot i Estrabó en són els exponents més brillants La cultura grega cercava un coneixement del seu país i de les terres circumdants dins l’àrea de l' ecumene , per obtenir unes dades econòmiques amb vista a l’ocupació o les relacions comercials, incloent-hi judicis de valor El corògraf estudia primerament la toponímia i la situació i fixa els límits i l’…
David Harvey
Geografia
Geògraf anglès.
Estudià geografia a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1961 Aquest mateix any es traslladà a Bristol, on treballà amb Peter Haggett Ambdós, juntament amb Richard Chorley de Cambridge, constitueixen el nucli de la geografia teòrica i quantitativa Harvey ha seguit la línia del pensament geogràfic de Hettner i Hartshorne, però mantenint-se dins de pressupòsits inicialment neopositivistes i després marxistes crítics De la seva primera època és Explanation in Geography 1969, on defensara la geografia com a ciència que pot explicar l’espai A Social Justice and the City 1973 introduïa ja…
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…
mar
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…