Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Walter Christaller
Geografia
Geògraf alemany.
Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals…
model
Geografia
Epistemologia
Representació simplificada de la realitat.
Els models poden ésser icònics, analògics o simbòlics Un model icònic representa la realitat reduint-la d’escala un mapa, un model reduït en un model analògic un conjunt de propietats representa, per analogia, un altre conjunt de propietats les propietats d’un circuit hidràulic poden representar les relacions entre renda, consum i inversió finalment, un model és simbòlic quan són utilitzats elements abstractes un sistema d’equacions lineals En geografia, els models principals són cinc el de von Thünen, el de gravetat, la teoria dels llocs centrals, el de difusió i el de centre-…
aigua morta
Geografia
Fenomen produït per les ones internes que tenen lloc en un nivell no inferior al calat d’un vaixell, quan a aquesta profunditat són en contacte dues capes de salinitat diferent.
Aquest fenomen apareix en llocs on van a parar aigües d’origen continental que per llur densitat inferior formen una capa a la superfície de la mar, i es manifesta per una pèrdua de velocitat en els vaixells És molt freqüent en els fiords noruecs
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
anàlisi territorial
Geografia
Objecte preferent d’estudi de la geografia.
Té diferents vessants les disciplines socials estudien tant les relacions entre la societat i el medi físic amb les seves característiques com els diferents subterritoris que el conformen la tradició física observa la superfície terrestre o el relleu els ecòlegs interpreten el medi natural els regionalistes examinen un complex d’elements tant físics com humans els paisatgistes indaguen en el conjunt de construccions i usos que una societat fa del sòl I, espacialment, entén el conjunt de llocs interconnectats per xarxes i fluxos horitzontals
Richard Francis Burton
Geografia
Història
Explorador i orientalista anglès.
En 1842-47 residí a l’Índia El 1853 féu un pelegrinatge a la Meca, disfressat de pathan , que li donà fama i sobre el qual escriví Pilgrimage to Al-Medina and Meccah , un dels més notables entre els seus nombrosos llibres de viatges El 1854 fou el primer europeu a visitar Harar Etiòpia amb John H Speke descobrí el llac de Tanganyika 1858 el 1860 explorà Costa d’Or, Dahomey i Benín Fou cònsol a Santos, al Brasil 1865, a Damasc 1869, llocs des d’on continuà explorant, i a Trieste 1871 Tingué una gran difusió la seva notable traducció de Les mil i una nits The Thousand Nights and a…
Brian JL Berry
Geografia
Geògraf anglès naturalitzat nord-americà.
Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…
àrea suburbana
Geografia
Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s’hi integra funcionalment.
Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea…
localització
Economia
Geografia
Factor que expressa la relació de qualsevol fet geogràfic amb els altres, en funció de la seva situació dins l’espai.
Expressa les condicions que presenta qualsevol emplaçament respecte a les funcions que s’hi compleixen Fa referència, sobretot, a les condicions que han determinat la tria d’un lloc, i no d’un altre, per tal d’establir-hi un conreu, una indústria o una ciutat Inicialment les condicions solen ésser favorables, però els canvis econòmics, la multiplicació de les relacions i els canvis socials poden arribar a anullar aquests avantatges i, fins i tot, obligar a lluitar contra els inconvenients d’una mateixa localització Fet eminentment geogràfic, ha emmarcat tradicionalment tots els estudis de…
comarca
Geografia
Extensió de territori més reduïda que una regió a la qual donen una certa unitat, entre altres factors, les relacions de veïnatge entre els llocs que la formen, unes certes condicions naturals i la persistència de demarcacions històriques.
La delimitació comarcal pot ésser establerta tenint en compte bé les característiques fisiogràfiques —accentuant la funció dels accidents hidrogràfics i orogràfics o de les característiques geològiques—, bé les demarcacions tradicionals, històriques i jurisdiccionals comarca natural o bé la major afinitat en les activitats socials i econòmiques d’unes poblacions, agrupades en una o en diverses rodalies, i que depenen d’un centre comarcal amb capacitat de serveis la característica essencial d’aquest darrer tipus de demarcació comarcal estructural és la seva aptitud funcional A les terres…