Resultats de la cerca

Tot gènere de vida comprèn uns elements instruments d’utillatge i mètodes que Max Sorre assenyala com a tècniques, l’acció continuada i metòdica dels quals els ha convertits en costums i mitjançant els quals els grups humans, en una mesura més o menys gran, s’adapten al medi Noves tècniques, canvis socials, econòmics, culturals, etc, poden modificar ungènere de vida determinat

Consisteix en una ampolla normalment, d’uns 1,25 l de capacitat que, fixada a un cable que resta unit al vaixell, hom llença a l’aigua i permet que s’enfonsi fins assolir la profunditat desitjada Un cop assolida aquesta, hom fa relliscar pel cable el missatger , que és un pes que quan arriba a l’ampolla allibera la trava que la mantenia unida per la part superior al cable L’ampolla gira al voltant de la trava inferior que continua unint-la al cable, i en fer-ho les vàlvules de l’ampolla van tancant-se a fi d’atrapar l’aigua d’aquella…

Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Els telèmetres més normals són constituïts essencialment per una barra llarga, a cada cap de la qual hi ha un punt de mira L’observador efectua les seves observacions per un ocular situat a la meitat de la barra, al qual arriben les imatges dels objectes visats pels punts d’observació gràcies a un sistema de prismes Per a la determinació de distàncies amb un telèmetre hom suposa que la recta que uneix l’observador O amb l’objecte visat P és un costat d’un triangle , els altres costats del…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el…

Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèllit vagi a la deriva A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua Una versió molt més…

A causa de la força de les marees, el vent, la radiació solar, etc, la mar és sempre en moviment És per tot això que hi ha diferents tipus d’onades, amb diversos rumbs Pertal d’establir l’estat de la mar, hom ha adoptat l’escala de Douglas 0 = mar plana 1 = mar arrissada 2 = marejol 3 = maror 4 = forta maror 5 = maregassa 6 = mar brava 7 = mar desfeta 8 = mar molt alta i 9 = mar enorme

El 1845 féu un viatge per la Mediterrània, sobre el qual publicà Wanderungen durch die Küstenländer des Mittelmeers ‘Excursions pels països costaners de la Mediterrània’ 1849 Participà en una expedició a l’Àfrica patrocinada pel govern britànic, pertal d’explorar nous territoris Estudià el Sàhara, entre Trípoli i el Txad, el Baguirmi i arribà a Tombouctou Fruit d’aquest viatge fou el llibre Reisen und Entdeckungen in Nord- und Zentralafrika ‘Viatges i descobertes al nord i al centre d’Àfrica’, 1855-58

Aquest fou el cas del corredor de Danzig o de Pomerèlia, creat el 1919, com a accés de Polònia a la mar Bàltica