Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Enric Balcells i Rocamora
Biologia
Biòleg.
Llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona 1943, es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid 1950 amb una tesi sobre entomologia Treballà com a investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1950-87 i com a docent a les universitats de Barcelona i Navarra L’any 1963 fundà el Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca, del qual fou director durant vint anys Dirigí també l’Instituto de Estudios Pirenaicos 1966-84 i formà part de diversos comitès científics i institucions Publicà nombrosos treballs sobre la fauna i els sistemes…
empremta molecular de l’ADN
Biologia
Patró obtingut mitjançant el tall enzimàtic de l’ADN, el producte del qual se sotmet a una cromatografia bidimensional o a una electroforesi per tal de separar els fragments segons la seva mida.
Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN s’utilitzen…
Alfred Russel Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…
Ramon Folch i Guillèn
© ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.
Biologia
Biòleg.
Llicenciat 1968 i doctorat 1976 en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona, on exercí la docència com a professor de botànica 1968-75 Entre els anys 1975 i 1982 dirigí els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Fou secretari de redacció de Natura, ús o abús Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans 1976, i ha estat un dels principals impulsors dels moviments d’opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural català dels anys setanta, tant com a director de la campanya per a la…
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…
coronavirus
Biologia
Família de virus amb ARN monocatenari de sentit positiu, de forma esfèrica i amb càpsida de simetria helicoidal, amb un diàmetre de 80 a 130 nm, que presenten un embolcall amb expansions en forma de pètals o de punxes.
El primer coronavirus detectat com a tal fou el de la bronquitis aviar, la dècada de 1930, i el primer que afectava els humans no fou identificat fins a mitjan anys seixanta En la seva major part, els coronavirus són agents causants de malalties de l’aparell respiratori en els éssers humans Alguns són causants de símptomes coincidents amb els del refredat comú, el qual en la major part dels casos és causat per rinovirus, una família de virus diferent del coronavirus D’evolució i pronòstic més greu són la síndrome respiratòria aguda greu SARS , la síndrome respiratòria de l’…
osteogènesi
Biologia
Formació del teixit ossi.
Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…
esperma
Biologia
Líquid blanquinós molt viscós emès en el moment de l’ejaculació, compost dels espermatozoides en suspensió en el líquid seminal, el qual és constituït per les secrecions de les distintes glàndules de les vies genitals i principalment per les de les vesícules seminals i la pròstata.
En l’home l’examen de l’esperma té una gran importància per a mesurar la seva capacitat fecundant i les possibles causes d’esterilitat Hom defineix una esperma normal per diferents paràmetres, com el volum ejaculat entre 2 i 7 ml, el pH de 7 a 8, el nombre d’espermatozoides 40 milions per ml, llur mobilitat durant la primera hora almenys un 70% dels espermatozoides són mòbils, però al cap de 24 hores la mobilitat disminueix ràpidament fins al voltant d’un 10%, llur morfologia i el contingut en sacarosa i àcid cítric Hom pot conservar l’esperma a -196°C, durant períodes d’anys, i…
Karl Ernst von Baer
Biologia
Geografia
Biòleg i geògraf germanobàltic.
Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…