Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
L’estómac
Anatomia humana
L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
costa de Los Mosquitos
Geografia històrica
Costa baixa de la mar de les Antilles, que des del riu Patuca, a Hondures, s’estén uns 500 km, amb una amplada de 175, fins a Bluefields, Nicaragua.
Regió plujosa i malsana, té una població inferior a 1 000 h Descoberta per Colom el 1502, amb els esclaus africans i els indígenes s’hi formà una població zamba , els cacics de la qual acataren, el 1687, el domini britànic i, el 1786, el dels castellans Pràcticament independent quan els darrers abandonaren l’Amèrica Central 1821, la Gran Bretanya i els EUA, reconegueren la seva dependència de Nicaragua en el conveni de Managua 1860 El 1895 la part del nord passà a Hondures
L’intestí gros
Anatomia humana
L’ intestí gros , el darrer tram del tub digestiu, és un òrgan cilíndric allargat, d’entre 5 i 9 cm d’amplada i aproximadament 1,70 m de llargada, que es disposa en forma de marc a l’interior de la cavitat abdominal, i la paret del qual s’estreny segmentàriament formant els anomenats haustres còlics , uns segments que confereixen un aspecte característic a la superfície externa de l’òrgan L’intestí gros es compon de tres porcions, que des de l’inici fins al final inclouen el cec, el còlon i el recte La funció de l’intestí gros és absorbir el líquid del contingut intestinal i elaborar,…
El pàncrees
Anatomia humana
El pàncrees , un òrgan aixafat, d’uns 15 cm de llargada i uns 5 cm d’amplada, que se situa transversalment a la part superior de la cavitat abdominal i que esquemàticament comprèn tres porcions el cap, el cos i la cua El cap del pàncrees , que és la porció més voluminosa i ampla d’aquest òrgan, es localitza a la regió central de la part superior de la cavitat abdominal, envoltada pel duodè i travessada pel segment final del colèdoc El cos del pàncrees , la porció central de l’òrgan, solca la regió superior de la cavitat abdominal, de dreta a esquerra, per darrere de l’estómac i…
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
Tiroide
Anatomia humana
La tiroide és una petita glàndula situada a la base del coll Consta de dos lòbuls laterals , que es troben adossats als costats de la tràquea, units entre si en la part mitjana per una mena de pont transversal, l’ istme , que passa per davant del cartílag cricoide Cadascun dels lòbuls laterals té aproximadament entre 4 i 6 cm de longitud, 1,5 cm d’amplada i 2 o 3 cm de gruix en molts casos, el lòbul dret és més gran que l’esquerre En un 15% de la població hi ha una petita prolongació de la part superior de la tiroide que correspon a l’anomenat lòbul piramidal En tot cas, en condicions normals…
Biafra
Biafra Un soldat veterà arenga els seus companys abans d’entrar en combat durant la guerra de 1966-70
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom que prengué l’antiga regió Oriental de Nigèria (76 364 km 2
), en declarar-se independent el 30 de maig de 1967.
En el rerefons de la secessió i de la guerra subsegüent hi havia els enfrontaments interètnics, aguditzats des de la independència de Nigèria 1960 Aquests enfrontaments els protagonitzaven principalment, per una banda, els haussa, ètnia musulmana que ocupa especialment el Nord de Nigèria i que detenia el control de l’estat i, per l’altra, els ibo, ètnia predominantment catòlica que es concentrava a la regió litoral Est El conflicte es desencadenà amb el cop d’estat del general Yakubu Gowon juliol del 1966 i la negativa del governador de la regió Oriental, general Chukwerneka O Ojukwu, a…
Glàndula suprarenal
Anatomia humana
Les glàndules suprarenals o adrenals són dues glàndules, de forma piramidal o triangular, situades a manera de caputxó sobre el pol superior de cada un dels dos ronyons Així, doncs, es troben situades en l’espai retroperitoneal, és a dir, per darrere del peritoneu, la membrana que cobreix els òrgans abdominals, a prop de la columna vertebral, aproximadament a l’altura de la primera vèrtebra lumbar, encara que la dreta té una situació una mica més elevada i lateral que l’esquerra Cada glàndula suprarenal fa entre 2 i 3 cm d’amplada, de 4 a 6 cm de llargada i de 3 a 6 mm de gruix el seu pes…
La vesícula i les vies biliars
Anatomia humana
La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…