Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Les vies visuals
Anatomia humana
Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els centres visuals…
Anatomia del sistema nerviós
Anatomia humana
El sistema nerviós es compon d’un conjunt d’elements interrelacionats que no es poden separar Tanmateix, des del punt de vista anatòmic, hom el pot considerar format per dues parts el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric El sistema nerviós central és la part del sistema nerviós continguda a l’interior del crani i la columna vertebral A l’interior del crani hi ha l’anomenat encèfal —que es compon del cervell, el cerebel i el tronc encefàlic— i a l’interior de la columna vertebral es troba la medulla espinal A través dels orificis que hi ha entre les vèrtebres passen els…
Innervació de les estructures oculars
Anatomia humana
Les estructures oculars i llurs annexos són innervats per diferents tipus de nervis motors, sensitius i els pertanyents al sistema neurovegetatiu Els moviments oculars, deguts a la contracció simultània d’alguns dels músculs extrínsecs, es generen per l’estimulació de diversos nervis cranials El nervi motor ocular comú o III parell cranial , innerva els músculs rectes intern, inferior i superior, i l’oblic inferior El nervi patètic o IV parell cranial , l’oblic superior, i el nervi motor ocular extern o VI parell cranial , el recte extern Els nuclis d’aquests nervis, localitzats…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part secretora de la…
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
Cèl·lules nervioses
Anatomia humana
El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000…
Els elements cel·lulars sanguinis
Anatomia humana
Els elements cellulars o corpuscles sanguinis componen l’anomenada massa globular sanguínia Bàsicament, hi ha tres tipus d’elements cellulars els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes Els glòbuls vermells , anomenats també hematies o eritròcits , són les cèllules més abundants de la sang En condicions normals, hi ha aproximadament 4,5 milions de glòbuls vermells per cada mm 3 de sang Les hematies donen color a la sang perquè tenen una coloració vermellosa pel fet que contenen hemoglobina , un pigment ric en ferro Les hematies no són cèllules completes perquè no tenen nucli,…
Funció dels leucòcits
Anatomia humana
Els diversos tipus de leucòcits tenen la funció comuna de defensa de l’organisme davant agressions externes com les que representen les infeccions, de manera que formen part del sistema immunitari Cadascun dels diversos tipus presenta una funció particular, però tots collaboren entre si en l’activitat comuna esmentada L’activitat dels glòbuls blancs es duu a terme fonamentalment de dues maneres d’una banda, alguns leucòcits són capaços de destruir directament les substàncies nocives ingerint-les i desintegrant-les amb les substàncies que contenen els grànuls D’altra banda, alguns leucòcits…