Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Johann Bernhard Basedow
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg alemany.
Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’
metacognició
Educació
Consciència que una persona té dels seus propis processos mentals que intervenen en l’aprenentatge i que li permet d’autoregular-los.
Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intellectual El psicòleg nord-americà JH Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves El terme es difongué a…
equip d’atenció a la infància i l’adolescència
Educació
Equip pluridisciplinari de professionals que té per objectiu diagnosticar, valorar, orientar i tractar els casos de menors en situació de desemparament o risc social i les seves famílies, atenent-los en primera instància o derivant-los a altres serveis quan sigui necessari.
Cada equip és constituït almenys per un psicòleg, un pedagog, un treballador social i un educador social Aquests equips s’estenen per tot el territori de Catalunya i la seva acció pot tenir un abast comarcal Dintre del Departament de Benestar Social, depenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Entre les seves funcions principals hi ha el suport tècnic als serveis socials bàsics, promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar També han de fer el seguiment, el tractament i l’avaluació de les mesures de protecció que…
neurodidàctica
Educació
Disciplina que tracta d’aplicar els coneixements de la neurociència per millorar les estratègies didàctiques d’aprenentatge.
Estudia les condicions sota les quals l’aprenentatge humà pot ser optimitzat al màxim Després de l’anomenada “dècada del cervell” 1990-2000 i de l’Any Internacional de la Neurologia 2012, l’aprenentatge ja no es planteja sense la utilització dels coneixements aportats per la neurobiologia Se sap que s’aprèn amb tot el cervell i que en aquest procés es modifiquen els circuits neuronals Gerhard Preiss, catedràtic de didàctica de la Universitat de Friburg, el 1988 proposà la introducció d’aquesta disciplina, que agrupa els coneixements de la pedagogia, la didàctica i les neurociències Si bé a la…
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
jova
Història del dret català
Obligació del pagès emfiteuta d’aplicar una parella de bous a llaurar terrenys del senyor directe, durant una jornada o més.
treball de final de grau
Educació
Treball de síntesi que pren la forma d’un projecte orientat al desenvolupament d’una recerca, una intervenció o una innovació en el camp profesional, que es presenta i defensa l’últim curs dels estudis d’un grau universitari per obtenir la titulació corresponent.
L’elaboració i defensa d’un treball de final de grau s’ha de realitzar en la fase final del pla d’estudis, habitualment durant l’últim curs, i s’orienta a l’avaluació de competències associades al títol A efectes acadèmics, té la consideració com una matèria obligatòria que cal superar i es valora, segons cada pla d’estudis, amb una ponderació entre 6 i 30 crèdits Amb el TFG es pretén que es puguin desenvolupar al màxim algunes de les competències transversals, així com mostrar capacitat de reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge i sobre el conjunt de les disciplines cursades a la…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…
reforma educativa
Educació
Sistema educatiu implantat a l’Estat espanyol a partir del 1990 que té com a principals objectius adaptar l’educació a les noves necessitats socials i intentar reduir l’índex de fracàs escolar.
La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…
ordinació
Història del dret català
Norma de bon govern, constituïda per diversos capítols articulats, que afectaven el bon estament d’una localitat, comunitat, corporació, cos o activitat, disposada per una autoritat superior o bé per la mateixa corporació que havia d’aplicar-la.
No és pròpiament una norma general, sinó particular o especial, que mai no podia infringir una llei o constitució En certs casos el rei n'havia deixada alguna sense efecte per excedir-se de les facultats pròpies de qui les promulgava, com per exemple Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1320 amb les establertes pel consell i prohoms de la ciutat de Barcelona que s’havien excedit en llurs atribucions