Resultats de la cerca

Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins el 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l' Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de…

Biografia  Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…

Fou subvencionada per l’ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens 1917-61, escola de l’ajuntament que introduí el sistema Montessori

Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, en fou catedràtic d'Educació Comparada Des del 1999, exercí també la docència a la Universitat de Friburg Suïssa Centrà la seva recerca en la legislació i la política educativa i els seus resultats, i en l’anàlisi comparativa internacional dels sistemes educatius, temes sobre els quals fou autor o coautor de més de vint-i-cinc llibres i prop d’un centenar d’articles Membre del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives i expert de la Xarxa Europea de Ciències Socials, fou director del Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social i…

Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols  El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…

De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l' Escola Moderna , i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906 Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa 1907-09, i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell

Als Països Catalans les primeres escoles racionalistes, precedents de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, aparegueren cap a la fi del s XIX, normalment lligades als sindicats i ateneus obrers

El 1474 era estudiant d’arts i el 1492 era ja mestre en arts i tenia escola a Barcelona El 1486 figura com a beneficiat de Santa Maria del Pi, i el 1507 de Santa Maria del Mar i rector d’Olost Preparà per a la impremta o corregí —intervenint-hi potser com a editor— diversos texts gramaticals, el primer dels quals fou la gramàtica llatina de Bartomeu Mates , famosa per la data 1468, tan discutida, de la seva impressió, la qual seguí la d’Aleius Donatus 1500 i el Doctrinale d’Ade Villadei 1502 El 1495 fou vençut per Joan Ferrer per al càrrec de lector de gramàtica a les escoles de…

Estudià durant dos anys filosofia i retòrica al seminari conciliar de Barcelona Després d’estudiar a l’escola normal, guanyà per oposició la plaça de mestre a Sallent 1865 Són fruit d’aquesta experiència el Método práctico racional para que los niños que frecuentan las escuelas de Cataluña puedan aprender sin grande esfuerzo el idioma castellano 1870 i un Método para la enseñanza de la aritmética El seu pensament social seguia la doctrina de Lleó XIII El 1873 ingressà a l’empresa Sert Germans i Solà, dedicada a teixits, i lluità —influït pel pensament de FList i HCCarey— a favor del…