Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Gerhard Budde
Educació
Pedagog alemany.
Fou influït per l’espiritualisme de Rudolf Eucken, i esdevingué el representant més genuí de la pedagogia neoidealista Escriví Das Gymnasium des 20 Jahrhunderts , ‘L’institut del segle XX’, 1910 i Der Kampf gegen die Lernschule ‘La lluita contra l’escola’, 1912
Arthur Schnabel
Educació
Música
Pianista, pedagog i compositor austríac.
Debutà de molt jove i amb el temps esdevingué un dels intèrprets de Beethoven i de Schubert de més reputació Professor a la Berlín Hochschule 1925-33 i a Suïssa, fou el primer a enregistrar totes les sonates de Beethoven Compongué, entre d’altres, tres simfonies i quartets de corda d’estil atonal
Roberto Ardigò
Educació
Filosofia
Filòsof positivista i pedagog italià.
Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893
Friedrich Wilhelm August Fröbel
Educació
Pedagog alemany.
Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al…
Isabel Arqué i Gironès
Educació
Pedagoga.
Nascuda en una família catalanista, estudià a l’Escola Blanquerna fundada pel seu mestre Alexandre Galí , que la influí decisivament, i, més tard, a l' Institut-Escola Posteriorment estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia clàssica i conegué el seu condeixeble Josep Vallverdú , amb el qual es casà Posteriorment el matrimoni exercí la docència de llengua i literatura en centres d’educació secundària a Sant Feliu de Guíxols, on fundà el Liceu Abat Sunyer, a Balaguer, i, finalment, a Lleida, des dels anys seixanta En aquesta ciutat, el 1969 fundà, juntament amb el…
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el…
Consell Superior d’Investigacions Científiques
Educació
Organisme autònom, dependent del ministeri d’educació i ciència, creat el 1939 amb la finalitat de fomentar, orientar i coordinar la investigació científica de l’Estat espanyol.
És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya…
Francesc Amorós i Ondeano
Educació
Història
Polític i educador.
El 1794 participà com a capità en la Guerra Gran 1793-95 El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV, i l’any següent, conseller d’Índies Li fou encarregada la creació 1806 del Real Instituto Pestalozziano de Madrid Fou deixeble de Francesco Voltel El 1807 fou ascendit a coronel, màxima graduació militar que aconseguí Es distingí com a afrancesat en la guerra contra Napoleó i ocupà importants càrrecs sota el govern de Josep I, del qual fou, com a conseller d’estat 1808, un dels inspiradors de la política interior fou diputat a Baiona 1808, governador de Santander 1808…
facultat
Educació
Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
La història de les facultats, que s’identifica amb la de l'ensenyament, comença amb el sorgiment de les universitats, a la darreria de l’edat mitjana Originàriament aquestes incloïen dues facultats la facultat d’arts , que abastava l’estudi d’humanitats i de filosofia, i la facultat de teologia , amb el corresponent ensenyament teològic Al costat d’elles, anomenades sovint facultats majors , hi havia també facultats menors , els estudis de les quals o bé eren previs als d’aquelles o bé no podien assolir els títols superiors de llicenciatura i de doctorat o magister Amb el progrés modern de…