Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
comunitat d’aprenentatge
Educació
Projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu per tal d’aconseguir un nou context, amb la implicació de tota la comunitat educativa (professorat, alumnat, familiars, voluntariat, etc).
Els seus objectius són aconseguir un aprenentatge estretament vinculat a la societat de la informació i que superi el fracàs escolar, els problemes de convivència i l’exclusió social A Catalunya hi ha diverses experiències de comunitats d’aprenentatge en centres d’educació infantil, primària, secundària i de persones adultes
grup de risc
Educació
Grup de persones que, per les seves característiques biològiques, físiques o socials, o bé per la seva conducta, tenen una gran probabilitat de contraure algun tipus de malaltia o de patir algun accident.
Per raó de la seva edat, els infants són un grup de risc en determinades malalties També ho són els joves i altres persones que prenen substàncies addictives i pernicioses, com el tabac, l’alcohol o drogues Des d’un altre punt de vista, la Llei d’educació contempla situacions de risc per als infants i joves estudiants situacions de desemparament, d’assetjament, de patir trastorns o fracàs escolar
Michel Lobrot
Educació
Psicologia
Psicopedagog francès.
Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i …
psicopedagogia
Educació
Psicologia
Aplicació de la psicologia a la pedagogia.
Utilitza en part els descobriments de la psicologia experimental amb l’aplicació dels tests i les proves psicotècnics la psicologia del comportament amb la introducció dels mètodes actius els treballs manuals a l’escola la psicologia genètica i els coneixements de Piaget sobre el desenvolupament i la formació de la intelligència la psicoanàlisi amb la consideració i el tractament donats al fracàs i als retards escolars, la inadaptació, etc, i també la dinàmica de grup en considerar que la classe no és més que un grup on el paper de cadascú està predefinit en part i les persones…
analfabetisme funcional
Educació
Incapacitat per a utilitzar la lectura i l’escriptura a un nivell bàsic que permeti el desenvolupament normal dins la societat, malgrat haver après a llegir.
Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura…
reforma educativa
Educació
Sistema educatiu implantat a l’Estat espanyol a partir del 1990 que té com a principals objectius adaptar l’educació a les noves necessitats socials i intentar reduir l’índex de fracàs escolar.
La reforma introduí alguns canvis significatius en els plans d’estudis, com l’ampliació de l’ensenyament obligatori de 14 a 16 anys, l’anticipació de la secundària dos cursos —cosa que obliga els alumnes a entrar a l’institut a 12 anys—, la reestructuració de la formació professional amb la creació de cicles formatius de grau mitjà i superior i la unificació dels estudis de batxillerat i professionals en els mateixos centres de secundària Altres novetats que introduí la reforma foren l’establiment d’assignatures optatives a secundària, que cada centre pot escollir amb total llibertat segons…
formació professional
Educació
Preparació de l’alumne en les tècniques de la professió per ell elegida.
Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament…
Noves tecnologies i noves dependències
Educació
Les noves tecnologies són un signe normal d’un progrés que pot ampliar les teves possibilitats de comunicació i ajudar-te molt en els estudis No han de comportar cap problema si en fas un ús controlat, però, si n’abuses, poden tenir efectes negatius Els avantatges Els avantatges que, en general, poden comportar les noves tecnologies de la informació i la comunicació són Fàcil accés a informació necessària per als estudis o d’interès general Desenvolupament d’habilitats i capacitats Nova pràctica relacional sense necessitat de presència física El mòbil com a medi de pertinença i d’integració…
Ensenyament 2010
Educació
L’any 2010 va destacar, a tot l’Estat espanyol, la congelació de la despesa educativa a conseqüència de la crisi econòmica, cosa que va suposar la reducció del sou dels funcionaris i el fracàs del ministre d’educació Ángel Gabilondo per arribar a un pacte educatiu conjunt La congelació de la despesa pública en educació és important si es té en compte que ja es parteix d’una de les més baixes de la Unió Europea i de l’OCDE Va continuar el desplegament legislatiu de la Llei d’educació de Catalunya LEC amb l’aplicació dels decrets d’autonomia de centres, que dóna més llibertat a…
Ensenyament 2011
Educació
Les noves directrius i l’agreujament de la crisi econòmica van condicionar l’ensenyament durant l’any 2011 El creixement del nombre d’alumnes i la congelació de la despesa educativa van continuar, i es van produir retallades en quasi totes les partides del pressupost obres i manteniment de les installacions escolars, despesa corrent a les universitats, etc Els sindicats, els estudiants i el professorat de secundària i universitari es van queixar d’aquesta situació D’altra banda, unes sentències desafortunades van provocar mobilitzacions generals per la defensa del model…