Resultats de la cerca

El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus

Dirigí la Societat Coral Euterpe, l’orfeó de Graus —que ell fundà—, el de Rubí, etc Creà una acadèmia amb el seu nom, a Barcelona, i el conservatori de l’Ateneu Igualadí Fou director de l’Instituto Municipal de Pedagogía Escolar de Santa Cruz de Tenerife Ha escrit música vocal i per a piano i algunes obres sobre l’educació musical

La qualificació pot adoptar una forma qualitativa o bé numèrica d’acord amb una escala de valors prèviament fixada i ordenada segons diversos graus dos suficient o apte i insuficient, tres bé, acceptable i insuficient, cinc matrícula d’honor, excellent, notable, aprovat i suspens etc Aquestes qualificacions lèxiques solen ésser substituïdes per números que normalment van del 0 al 10 o del 0 al 100

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Establert a Girona Publicà nombroses obres didàctiques escolars en castellà, que tingueren una gran difusió per tota la península Ibèrica i en alguns estats sud-americans especialment els diversos graus d’un mètode de lectura i un altre d’aritmètica, a més d’una Enciclopedia cíclico-pedagógica , a l’editorial Dalmau Carles Pla SA, de la qual fou el promotor El 1931 aquesta editorial inicià, amb obres de Joaquim Pla i Cargol, la publicació de la important “Biblioteca Pedagògica Catalana” per a l’ensenyament en català i, des del 1940 en castellà, d’obres d’història gironina del…

No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el…

La importància dels esdeveniments d’ordre polític durant l’any les eleccions al Parlament i al Congrés i el cessament del ministre d’Educació, José Ignacio Wert --substituït per Íñigo Méndez de Vigo--, van contribuir a fer que el 2015 fos un any sense tant de ressò mediàtic en el camp de l’ensenyament L’Associació de Mestres Rosa Sensat va celebrar els cinquanta anys de la seva creació amb un acte que va reunir els fundadors d’esquerra a dreta Pere Darder, Jordi Cots, M Teresa Codina i M Antònia Canals © Associació de Mestres Rosa Sensat Com a efemèrides, van destacar el cinquantenari de l’…

En les relacions mestre-alumne, aquest pot ésser considerat com un subjecte més o menys passiu o com l’agent més o menys actiu de la pròpia formació, segons el tipus d’educació que hom li doni Per a la classificació d’alumnes en graus escolars hom té en compte diversos criteris l’edat cronològica, l’edat pedagògica segons els coneixements mesurats per proves objectives, l’edat psicològica segons el desenvolupament mental apreciat per tests i el grau d’adaptació social les concepcions més modernes de l’educació defensen que és millor no classificar els alumnes tot i tenir en…

Hom sol referir-se més específicament amb l'expressió "formació professional" a les titulacions no universitàries de tipus tècnic que es cursen en itineraris d’etapes i durada variables La formació professional ensenyament inclou, ultra les qüestions tècniques, les socials, econòmiques, empresarials i sindicals A l’Estat espanyol, durant el franquisme la llei d’educació del 1970 programà la formació professional, consistent només en les especialitats d’ electricitat, mecànica i administració, com l’alternativa tècnica al batxillerat El fracàs d’aquest model d’ ensenyament secundari aconsellà…