Resultats de la cerca
Es mostren 2548 resultats
aparell verinós
Zoologia
Conjunt d’òrgans o glàndules que secreten verí o substàncies amb propietats anestèsiques, amb intenció defensiva o ofensiva.
Excepte en els porífers, els mamífers i els ocells, pràcticament es presenten en tots els metazous, però són molt importants en els cnidaris, ctenòfors, equinoderms, hirudinis, nematodes, insectes, miriàpodes, aràcnids, peixos, amfibis i rèptils ofidis Des d’un punt de vista estricte, hom no pot considerar com a verins les substàncies tòxiques resultants del catabolisme que produeixen en determinades condicions alguns protozous i molluscs, com ara els musclos, car no tenen una missió ofensiva o defensiva específica
participació
Filosofia
Cristianisme
En les filosofies antiga i medieval, relació que les coses sensibles tenen amb les idees, o els éssers creats i finits amb l’ésser absolut i infinit.
Els problemes que planteja en la qüestió de la immanència i la transcendència han portat a la interpretació platònica exemplar —les idees són models de les coses— i també a concepcions més físiques les idees són entitats que es reparteixen, àdhuc físicament i espacialment, en les coses Recollida per l’escolàstica sobretot per Tomàs d’Aquino, fou entesa en el sentit entitatiu de l'analogia els éssers creats estan continguts, en les seves perfeccions, en l’ésser, en Déu Aplicada a la doctrina de la gràcia participació en la vida de Déu, ha estat modernament entesa en un sentit interpersonal,…
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació…
desconstrucció
Filosofia
Estratègia afirmativa que tendeix al capgirament de les oposicions tradicionals, les quals desemmascara com a jerarquies violentes.
El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de JDerrida
darwinisme social
Filosofia
Conjunt de teories politicosocials que es basen en el pensament evolucionista del segle XIX, no solament de Darwin, sinó també de Lamarck i de Spencer.
El seu element fonamental és la teoria de la selecció natural, que s’esgrimeix per defensar la desigualtat social com a condició bàsica que permet la supervivència del més apte i, per tant, la millora de la societat Aquesta doctrina ha tingut una certa influència en determinats àmbits del món anglosaxó, en la mesura que permetia justificar moralment el liberalisme capitalista més radical i s’adeia força amb l’ètica del treball, molt present al substrat de la cultura anglosaxona També exercí certa influència a l’Alemanya de començament del segle XX, on fou un dels elements per a la…
ad verecundiam
Filosofia
Locució que significa ‘a la vergonya’, aplicada a l’argument fal·laciós consistent a utilitzar l’autoritat d’algú, encara que no sigui pertinent, per a provocar l’acceptació d’una conclusió.
ad ignorantiam
Filosofia
Locució que significa ‘a la ignorància’, aplicada a la fal·làcia que es produeix quan s’accepta que una afirmació no provada com a certa és falsa, o a l’inrevés.
ad baculum
Filosofia
Locució que significa ‘al bastó’, aplicada a l’argument fal·laciós consistent a utilitzar la força o l’amenaça de força per a provocar l’acceptació d’una conclusió.