Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nudictenis
Zoologia
Classe de l’embrancament dels ctenòfors, que comprèn formes sense tentacles i de faringe àmplia.
L’únic representant mediterrani és el didal Beroe ovata
Pesca de Altura
Pesca esportiva
Publicacions periòdiques
Revista de pesca esportiva editada a Barcelona.
Especialitzada en pesca des d’embarcació, dona una àmplia cobertura a totes les competicions federatives d’àmbit català, espanyol i internacional
Museu de Zoologia de Barcelona
Museologia
Zoologia
Museu
Museu municipal instituït com a entitat pròpia l’any 1920 a partir de la col·lecció zoològica del Museu Martorell de Geologia i l’aportació científica dels laboratoris de recerca de la Junta de Ciències Naturals.
És installat a l’edifici modernista anomenat el Castell dels Tres Dragons Destaquen les colleccions d’entomologia, de malacologia i de vertebrats les installacions de fonoteca zoològica, biblioteca i vertebrats les activitats pedagògiques i el servei de publicacions que, anualment, edita Miscellània zoològica i Treballs i, periòdicament, la sèrie Colleccions del Museu catàlegs de les exposicions Darrerament, a més del departament de recerca entomològica, funcionen els de documentació de les colleccions, bioacústica i valoració didàctica de les colleccions L’espai d’exposició pública i de…
ctenòfors
Zoologia
Embrancament d’eumetazous celenterats marins molt afins als cnidaris, amb els quals hom els agrupava antigament.
No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…
Apunts. Educació Física i Esports
Portada del núm. 101 (2010) de la revista Apunts. Educació Física i Esports (a l’esquerra) i del núm. 150 (2006) de la revista Apunts. Medicina de l’Esport (a la dreta)
Biblioteca de l’Esport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista especialitzada en ciències de l’educació física i l’esport publicada a Barcelona.
Nascuda el 1985, té com a objectiu difondre l’educació física i servir d’enllaç entre la comunitat acadèmica i l’àmbit professional del sector esportiu El 1982 la revista Apuntes de Medicina Deportiva , fundada el 1964, passà a dependre de l’INEFC i amplià l’àmbit temàtic Així nasqué la revista Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva 1982-83 Amb motiu de la creació de l’organisme autònom INEFC 1983, la revista canvià novament de títol i esdevingué Apunts Revista de l’INEFC 1984 El 1985 s’escindí en dues línies de recerca separades, la de l’educació física i la de la medicina de l’esport…
Barça
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista creada el 1955 per l’advocat Josep Maria Barnils Vila sota la tutela del Futbol Club Barcelona.
Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…
Antoni Jonch i Cuspinera
Zoologia
Zoòleg i farmacèutic.
Fou director del parc zoològic de Barcelona 1955-85, que amplià i modernitzà, fundador del Centre de Biologia Animal i Aplicada i Primatologia, secretari general de la Unió Iberoamericana de Parcs Zoològics 1958-86 i membre de la Unió Internacional de Parcs Zoològics 1961-86 Exercí com a professor de ciències biològiques i químiques, dirigí el museu de Granollers 1947-55 i d’ençà del 1985, fou fundador i director del Centre d’Estudis de Granollers 1952-55, president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1944-57 i membre del Patronat de la Muntanya del Montseny Publicà El Montseny parque…
cefalocordats | cefalocordat
Zoologia
Embrancament que comprèn metazous triploblàstics, celomats, deuteròstoms i epineures, i que juntament amb els urocordats constitueix el grup dels procordats.
Són animals marins, fusiformes i allargats, amb el cap no diferenciat d’ací ve que rebin el nom d' acraniats Tenen la boca voltada de cirrus, amb els quals recullen l’aliment Les aletes imparelles, contínues, són simples replecs de la pell no tenen aletes parelles Una caracterísica fonamental del grup és l’existència del notocordi o corda dorsal, que s’estén a tot el llarg del cos i que és considerat com l’estructura ancestral de la columna vertebral dels veritables cordats és persistent a l’estat adult, cosa que els diferencia dels urocordats La faringe presenta diverses feses branquials La…
Zoo de Barcelona
Flamencs al Zoo de Barcelona
© Fototeca.cat
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de Barcelona, fundat el 1892 i instal·lat al parc de la Ciutadella.
Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…
braquiòpodes
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats formada per individus marins, bentònics, que viuen fixos sobre el fons fins a grans profunditats.
Externament s’assemblen als lamellibranquis, raó per la qual hom els anomenava molluscoides Aquesta confusió prové de l’existència d’una conquilla bivalva, les dues valves de la qual, a diferència de les dels lamellibranquis, són situades l’una al ventre i l’altra al dors, no són unides per lligaments i poden o no presentar xarnera La valva ventral o peduncular, que sol ésser més gran i més còncava que la dorsal o braquial, es prolonga sovint en un àpex foradat, que dóna pas al peduncle fixador, carnós La conquilla és recoberta per un periòstrac que envolta les capes alternades de quitina i…