Resultats de la cerca

Són anomenats comunament esponges La cavitat interna és recoberta per coanòcits i es comunica amb l’exterior mitjançant una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent d’aigua, que és expulsat per l’òscul Posseeixen un esquelet intern format per espícules calcàries o silíciques, i fibres d’espongina Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d’organització, anomenats àscon, sícon i lèucon La superfície externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits L’òscul és voltat, generalment, per cèllules fusiformes i contràctils miòcits que en…

Generalment adopta forma de sac, amb unes parets que envolten una cavitat central i amb una corona de tentacles que emmarca l’orifici anobucal Hi ha cnidaris només amb forma de pòlip, els quals són sexuals, o bé amb forma de pòlip i de medusa, en els quals el pòlip representa la fase asexuada que per gemmació origina les meduses

Bé que la majoria són bentònics, n'hi ha de pelàgics Inclou nombroses espècies, entre les quals destaquen les dels gèneres Aplysia , amb APunctata llebre de mar, Pleurobranchus , amb Pmembranaceus , i Berthella , amb Baunantaca

Totes les demosponges pertanyen al tipus lèucon, bé que quan són joves adopten la forma d’organització rhagon Habiten a les aigües dolces i a les marines Hom les divideix habitualment en tres subclasses tetractinèllides , monactinèllides i esponges ceratoses Representants més importants de la classe de les demosponges subclasse dels tetractinèllides ordre de les mixosponges Halisarca Oscarella ordre de les microscleròfores Plakina ordre de les corístides Geodia Tethya taronja de mar subclasse de les monactinèllides ordre de les hadromerines Poterium copa de Neptú Suberites pa…

La composició química d’aquestes espícules és del 87% de carbonat càlcic cristallitzat, el 7% de carbonat magnèsic cristallitzat i el 3% d’aigua són microscòpiques i tenen forma de bastó Les esponges calcàries habiten fixes en el fons, bé solitàries, en forma d’urna, bé agrupades en colònies Són en general de petites dimensions 3-5 cm i habiten gairebé sempre a la zona litoral marina, bé que hi ha espècies d’aigua dolça

Tenen el cos cilíndric o bé filiforme, no segmentat i exteriorment recobert d’una forta cutícula quitinosa no disposen d’apèndixs locomotors ni tampoc d’aparell circulatori ni respiratori diferenciat Els sexes es presenten generalment separats, i en el desenvolupament postembrionari tenen una sèrie de mudes normalment quatre Els representants d’aquest grup es troben arreu del món, i, malgrat que molts són paràsits, hom els pot localitzar tant en el medi aquàtic com en el terrestre Comprèn els nematodes i els gordiacis, bé que alguns zoòlegs també hi inclouen el grup…

Inclou un gran nombre d’espècies de reduïdes dimensions, que generalment habiten en el sòl i en substàncies en descomposició molts són sapròfags, però n'hi ha alguns de paràsits La majoria són causants de malalties, sobretot en vegetals L’espècie Rhabditis elegans parasita insectes, Turbatrix aceti es nodreix dels bacteris que es desenvolupen en el vinagre, Tylenchus tritici és paràsit del gra de blat i Heterodera rostochiensis és paràsit de les arrels de la patata i el tomàquet

L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els…