Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
metamorfosi

Metamorfosi complexa
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Conjunt de canvis morfològics i fisiològics que experimenten determinats animals des que surten de l’ou, en forma larval, fins que assoleixen l’estat adult.
La metamorfosi s’esdevé en aquells animals ovípars en els quals l’ou no conté prou quantitat de vitel perquè l’embrió pugui estar-hi el temps necessari per arribar a l’estat adult, per la qual cosa l’animal inicia en forma de larva la vida lliure La metamorfosi es presenta en quasi tots els grans grups zoològics, però és molt constant i manifesta en tots els anèllids poliquets, equinoderms, molluscs, insectes, crustacis i amfibis, en alguns urocordats i en alguns peixos Les larves reben diferents noms, segons el tipus d’animal considerat, i llur fisiologia i hàbitat són generalment molt…
zel
Zoologia
Excitació sexual periòdica dels animals superiors, que es manifesta sobretot en els vertebrats, principalment en les femelles.
Coincideix amb el període d’estre del cicle ovàric El moment de l’ovulació és acompanyat de tot un conjunt de canvis morfològics i fisiològics aparició de plomatge diferent en els ocells, d’apèndixs i expansions en els peixos, d’excrecions oloroses en els mamífers i hiperèmia dels òrgans reproductors i canvis de comportament És l’únic període en què les femelles accepten la còpula Hi ha femelles amb un sol estre a l’any que sol tenir lloc a la mateixa estació cada any, i n'hi ha amb dos estres o més Els mascles solen ésser actius durant tot l’any, i la presència d’…
heterometàbols
Zoologia
Grup d’artròpodes caracteritzats per tenir una metamorfosi senzilla.
La larva, quan surt de l’ou, té ja un aspecte similar a l’adult i es modifica progressivament sense canvis bruscs Aquest és el cas dels ortòpters, els heteròpters, els aràcnids, etc Hom els anomena també exopterigots
agama
Zoologia
Gènere de saures de la família dels agàmids, que comprèn individus de cos robust i extremitats llargues, de colors molt vius, vermells, grocs i blaus.
L’espècie A colonorum , de l’Àfrica occidental, mesura uns 40 cm, presenta dimorfisme sexual acusat, canvis de color, i els mascles són polígams L’espècia A stellis , que es desplaça molt ràpidament, és pròpia de Grècia, l’Àsia Menor i Egipte, és fàcil trobar-la a les zones on hi ha runes
artròpodes

Els artròpodes tenen una gran variabilitat morfològica. L’esquema serveix com a exemple de tots els artròpodes, ja que presenta tots els òrgans i aparells que els caracteritzen
Josep Lluís Ferrer
Zoologia
Embrancament d’animals invertebrats integrat per metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral, proveïts d’apèndixs articulats.
Descripció Els artròpodes, bé que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie de característiques comunes Llur cos és constituït per una sèrie de segments i proveït d’apèndixs articulats d’on prové llur nom La segmentació és heterònoma diversos segments s’agrupen i donen lloc a les diferents regions del cos Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica, una regió toràcica i una regió abdominal Segons els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i reben diferents noms així, en els insectes hom parla de cap, tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon,…
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
domesticació
Zoologia
Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.
Aquest procés és degut als interessos humans d’obtenir d’espècies salvatges aliment, servei, companyia, vestit, etc, i començà ja fa almenys onze mil anys hom ha trobat restes d’ovins d’aquest període en una cova al nord d’Iraq Les diferents races d’una espècie domèstica provenen sempre d’una espècie salvatge, la qual pot haver estat transformada en domèstica a diferents punts de la terra El procés de domesticació es caracteritza per la modificació de les condicions fisiològiques, per modificacions fenolipídiques i per modificació de la selecció per cria artificial Així es crea una evolució…
termoregulació
Zoologia
Capacitat d’un ésser viu de mantenir la temperatura interna dins uns límits de màxima i de mínima entre els quals tenen lloc els processos vitals.
No tots els animals es comporten igualment davant variacions de temperatura Mentre que els ocells i els mamífers mantenen constant la temperatura interna són homeoterms, els altres animals tenen la temperatura interna igual a l’ambiental són peciloterms Els animals homeoterms tenen desenvolupats una sèrie de mecanismes per a mantenir constant la temperatura davant el fred i la calor En disminuir la temperatura, augmenten la vasoconstricció de la pell, amb la qual cosa es redueix el refredament corporal, disminueix la quantitat d’aigua a la sang, cosa que provoca una disminució de la…
filtrador
Zoologia
Dit de l’animal principalment aquàtic que s’alimenta de manera passiva, retenint el material damunt filtres adients.
Els filtradors són micròfags, animals que s’alimenten indiscriminadament d’una gran quantitat de material orgànic fi que està al seu abast més immediat Només l’aigua duu en suspensió una quantitat suficient d’aliment en forma de partícules, raó per la qual els micròfags filtradors es limiten al medi aquàtic Hi ha animals filtradors en nombrosos grups, com per exemple en ciliats, porífers, anèllids, briozous, braquiòpodes, rotífers, crustacis, gastròpodes, lamellibranquis, tunicats, peixos i fins i tot grans cetacis misticets i algun ocell, que tenen característiques molt diverses alguns són…