Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
fotònica
Electrònica i informàtica
Tècnica de la generació, l’amplificació, la detecció i el tractament de radiacions òptiques coherents.
Equival a l’electrònica dels fotons La fotònica nasqué, de fet, amb la invenció del làser i pràcticament no hi ha entorns fotònics en què no hi hagi làsers El primer làser aparegué el 1954, i el 1960 ho féu el làser de robí La fotònica és encara en ple desenvolupament i tot sembla indicar que dominarà en un gran nombre de camps en el futur Fins hi ha qui creu que substituirà l’electrònica de moment, totes dues coexisteixen i es complementen perfectament
HiperLAN
Electrònica i informàtica
Estàndard europeu per a xarxes internes (LAN) de banda ampla via ràdio que pot treballar a la banda d’1,5 a 5,3 GHz.
Primer es definiren les xarxes Hiperlan I, que es basaven en una modulació GMSK i permetien velocitats de fins a 20 Mbps, operant a la banda de 5 Ghz Després aparegué l’Hiperlan II, amb modulació OFDM i més pensat per a comunicacions a l’interior dels edificis, on els problemes de fàding són més importants La seva cobertura és de l’ordre dels 150 m, i permet velocitats de fins a 54 Mbps L’Hiperlan II està pensat com a complement del sistema UMTS
Perseu
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Cassiopea, la Girafa, el Cotxer, Taure, Àries, el Triangle i Andròmeda.
Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important…
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…
Charles Messier
Astronomia
Astrònom francès.
Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà…
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric, i…
Intel
Electrònica i informàtica
Empresa multinacional nord-americana dedicada principalment a la fabricació de circuits integrats (microprocessadors i xips de suport) per a ordinadors personals.
L’any 1971 posà al mercat el primer xip microprocessador, el 4 004, que operava amb 4 bits i era per a una calculadora Posteriorment, el 1972 i el 1974 presentà els microprocessadors de 8 bits, els 8 008 i 8 080, considerats els “pares” de tots els microprocessadors posteriors, que eren molt més potents i es destinaven principalment al control industrial L’any 1978 aparegué el 8 086/8 088 que operava amb 16 bits i que ja s’aplicà a l’ordinador personal IBM-PC, amb el qual s’inaugurà una nova era del món de la informàtica Tot conservant l’arquitectura original, la potència dels…
Wikipedia
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en línia d’accés gratuït, formada per aportacions de col·laboradors voluntaris i no remunerats.
Fou creada per l’informàtic nord-americà Jimmy Wales el gener del 2001, a partir d’un projecte anterior, anomenat Nupedia El mot “Wikipedia” és el resultat de la combinació de wiki wiki , paraula hawaiana equivalent a ‘ràpid’, i d’“enciclopèdia” En termes informàtics, “wiki” prové de la designació que rep un programa d’edició de pàgines web WikiWikiWeb i que adoptà el projecte inicial de la Nupedia Des del març de 2001, la Wikipedia té versions en diverses llengües –entre d’altres, la catalana, que aparegué amb el nom de Viquipèdia i fou la segona a sortir, després de l’anglesa–…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
Nicolau Copèrnic

Estàtua de Nicolau Copèrnic davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències de Varsòvia
© iStockphoto.com/ldambies
Astronomia
Astrònom polonès.
Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…