Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
absorció iònica
Electrònica i informàtica
Pèrdua d’energia experimentada per les ones hertzianes a causa del xoc amb els ions de l’atmosfera.
Limita l’abast de les emissions d' ona curta durant el dia
clau WEP
Electrònica i informàtica
Sistema de xifratge reconegut a l’estàndard IEEE 802 com a protocol per a les xarxes sense fils.
Es basa en l’algoritme de xifratge RC4, que utilitza claus de 64 o 128 bits i permet xifrar la informació que es transmet per l’aire mitjançant ones electromagnètiques i que podria ésser fàcilment interceptada per qualsevol usuari a través d’un receptor sense fils Intenta proporcionar una confidencialitat equivalent a la d’una xarxa convencional connectada per cable, si bé avui dia la protecció WEP pot ser fàcilment violada en uns quants minuts per mitjà d’un programari específic
tallafoc
Electrònica i informàtica
Sistema que hom col·loca entre una xarxa d’àrea local i una xarxa pública com internet, per tal d’assegurar que totes les comunicacions entre la xarxa local i la pública es realitzen segons les polítiques de seguretat de l’organització propietària de la xarxa local.
L’ús cada cop més freqüent d’internet, l’establiment de xarxes privades virtuals VPN i l’abundor d’intrusions, atacs, virus, etc ha fet que apareguin més i millors versions de tallafocs de maquinari, de programari i combinats Si bé inicialment l’ús era per a xarxes, ja abunden avui en dia els tallafocs per a ús del PC individual tallafocs personals, i fins i tot alguns sistemes operatius com el Windows XP ja incorporen un tallafocs propi Segons la capa OSI sobre la qual treballen, es poden classificar en tallafocs de capa de xarxa fan filtratge de paquets, de capa d’aplicació i segons els…
clau
Electrònica i informàtica
Seqüència de caràcters que cal entrar en un ordinador per tal d’accedir-hi i que identifica l’usuari.
Avui dia està molt estesa la criptografia de clau asimètrica, en la qual la clau per encriptar i per desencriptar són diferents i no es poden deduir l’una de l’altra La clau pública es publica i és coneguda per tothom, mentre que la clau privada es manté en secret Segons l’aplicació que se'ls vulgui donar, es pot encriptar la informació amb la clau pública i desencriptar-la amb la clau privada corresponent o a l’inrevés, encriptar-la amb la clau privada i desencriptar-la amb la clau pública Si es tracta de mantenir la confidencialitat d’una informació en una transmissió, s’…
conjunt reduït d’instruccions
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat amb un conjunt petit d’instruccions.
La tecnologia RISC es basa a definir un conjunt, el més reduït possible, d’instruccions molt properes a la màquina, i per tant molt ràpides El resultat són microprocessadors de complexitat petita, i per tant menys costosos de dissenyar i de produir que els microprocessadors CISC, si bé la complexitat es transfereix cap al programari Malgrat això, hi ha qui opina que aquest no és pas un inconvenient ja que l’ús d’un conjunt reduït d’instruccions, si bé pot fer els programes més llargs, també els pot fer més entenedors si se segueixen certes metodologies de programació mentre que l’ús d’un…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…
entorn d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície entre l’usuari i una unitat funcional.
L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma…
implantació iònica

Implantació iònica el feix d’ions incideix sobre les mostres mitjançant el tub accelerador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Procediment que consisteix a bombardejar un material amb àtoms ionitzats de prou energia per a penetrar més enllà de la capa superficial del material.
La introducció d’aquests ions permet de canviar les propietats del material implantat, raó per la qual aquesta tècnica és, avui en dia, àmpliament utilitzada en electrònica així com en altres camps del tractament de materials, com la metallúrgia En el camp de l’electrònica hom la utilitza per a dopar les oblies de substrat semiconductor en el procés de fabricació dels dispositius i circuits integrats En els processos habituals, l’energia dels ions és compresa entre les desenes de keV i 500 keV, si bé aquest àmbit és ampliat cap a la zona de més baixes energies, per tal d’…
amplificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a augmentar el valor d’una magnitud elèctrica.
Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia alimentador, generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències…