Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Evelyn Berezin
Electrònica i informàtica
Informàtica, inventora i empresària nord-americana.
Filla d’immigrants judeorussos, el 1946 es graduà en física per la Universitat de Nova York Abandonà el doctorat poc abans d’acabar-lo 1950 Casada el 1951, conservà el cognom de soltera per a finalitats professionals Aquest any s’incorporà a l’empresa Electronic Computer Corporation, on es dedicà al disseny de sistemes de processament de dades per a aplicacions diverses, generalment de comptabilitat, però també, entre d’altres, militars càlcul de projectils per al Departament de Defensa i d’apostes El 1957 passà a una altra companyia, Teleregister, en la qual el 1960 desenvolupà…
Raymond Samuel Tomlinson
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà conegut per Ray Tomlinson.
Graduat al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York el 1963, obtingué un màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology el 1965 Dos anys després s’incorporà a l’empresa BBN Technologies, on desenvolupà diversos sistemes operatius, entre els quals l’ARPAnet, per al qual el 1971 dissenyà un sistema de comunicació entre usuaris d’ordinadors diferents que posteriorment ha donat lloc al correu electrònic en la forma actual que identifica l’usuari i el domini separats pel signe @ Rebé, entre d’altres, un premi Webby de l’Acadèmia Internacional de Ciències i Arts…
Edwin Howard Armstrong
Electrònica i informàtica
Tècnic nord-americà en radiofonia.
Perfeccionà el circuit dels receptors superheterodins 1914, estudià les modulacions de freqüència de les ones de ràdio 1918 i pot ésser considerat l’inventor del sistema actual de modulació de freqüència FM
Nikola Tesla

Façana del Museu Nikola Tesla, a Belgrad
© Xevi Varela
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista croat.
Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom
Marvin Lee Minsky

Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que concebé de…
Robert Elliott Kahn
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions per la Universitat de Princeton 1964 i un dels creadors d’internet Treballà als laboratoris AT&T, MIT, BBN i ARPA Una de les seves aportacions més importants fou la creació, el 1974, del protocol d’internet IP i del protocol de control de transport TCP, creats conjuntament amb Vinton Cerf, que permetien la connexió en xarxa de diversos ordinadors L’any 1986 fundà la Corporation for National Research Initiatives CNRI, que presideix, organització sense ànim de lucre creada per impulsar i finançar iniciatives d’infraestructura de comunicacions Ha…
Richard Matthew Stallman
Electrònica i informàtica
Programador nord-americà, també conegut per les seves inicials RMS, és considerat el precursor i fundador del programari lliure.
Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU
Edward Goodrich Acheson
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista nord-americà.
Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants
Mark Zuckerberg

Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet…
International Business Machines
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana de màquines i material informàtic.
Fundada el 1911 a Nova York, com a fusió de tres empreses constructores de maquinària d’oficina i de precisió, s’expandí considerablement amb la invenció de la tabuladora-impressora i la difusió de les targetes perforades El 1935 presentà la primera màquina d’escriure elèctrica, i el 1944 el primer calculador electrònic, fabricat en sèrie a partir del 1951 El maig del 1997, la computadora del grup IBM anomenada Deep Blue guanyà el campió del món d’escacs Garry Kasparov després de sis partides celebrades a Nova York Era la primera vegada que una màquina vencia un…