Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
autòmat programable
Electrònica i informàtica
Ordinador dissenyat per al control de processos automàtics seqüencials en temps real en un medi industrial.
Pot controlar sistemes automàtics tan simples com escales automàtiques o ascensors i tan complexos com processos automàtics de fabricació en aquest darrer cas els PLC solen estar integrats en una xarxa en què normalment també hi ha ordinadors convencionals que realitzen les tasques de monitorització Els seus processadors tenen un joc d’instruccions orientats al control automàtic, les seves unitats d’entrada i sortida estan adaptades per a captar senyals dels sensors i per a enviar senyals als actuadors electromecànics, i el seu sistema operatiu està dissenyat per a…
targeta magnètica
Electrònica i informàtica
Petit full rectangular de matèria plàstica, expedit per grans empreses, bancs, autopistes, etc, on consta la signatura de l’usuari, així com un doble codi d’identificació (imprès en relleu l’un i enregistrat sobre una banda magnètica o sobre un minúscul circuit integrat l’altre), i que hom utilitza per a múltiples serveis sense necessitat de fer-ne efectiu l’import immediat, per a la identificació personal del portador, per a l’accionament selectiu de determinats dispositius automàtics (obertura de portes, control horari), etc.
Algunes targetes permeten també l’obtenció de determinades quantitats dels caixers automàtics i també crèdits bancaris targeta de crèdit
carregador de bateries
Electrònica i informàtica
Aparell que serveix per a carregar bateries d’acumuladors mitjançant energia elèctrica de la xarxa de corrent altern.
És format per un transformador i un o més rectificadors, segons el tipus de rectificació emprat Els més perfeccionats solen ésser automàtics, de manera que regulen la tensió de sortida i limiten el corrent de càrrega per sota del valor màxim permès
encebador
Electrònica i informàtica
Petit dispositiu destinat a produir l’encebament de certs tipus de làmpades de descàrrega, com és el cas d’un tub fluorescent; aquests últims consten d’una petita làmpada luminescent i d’una làmina bimetàl·lica.
En donar tensió i encendre's l’encebador, la descàrrega inicial esclafa la làmina, que tanca un contacte i dóna corrent als filaments del tub poc després la làmina es refreda i torna a la posició inicial i, en obrir-se el contacte, s’encén el tub i es manté encès Hi ha altres tipus d’encebadors automàtics magnètics, tèrmics, etc, i en alguns casos són emprats encebadors manuals
orgue electrònic
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha els amplificadors…
sintonitzador
Electrònica i informàtica
Aparell per a sintonitzar una ona corresponent a una emissora determinada.
Els sintonitzadors emprats correntment són prevists per a sintonitzar només les freqüències de les bandes utilitzades en la pràctica Per aquest fet hom distingeix els sintonitzadors pel nom de les freqüències o llargada d’ones que pot sintonitzar UHF, VHF, LW, MW, SW o pel tipus de modulació AM, FM, PM En alta fidelitat és anomenat sintonitzador l’aparell que rep, tracta i detecta la informació electromagnètica de radiofreqüència que s’emet modulada en AM o en FM Entre altres prestacions, el sintonitzador sol disposar d’indicador i control automàtic de freqüència visualitzador per facilitar…
lògica electrònica

Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre…
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques, els…
circuit lògic
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells…
relé
Relé
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble.
Els relés poden ésser electromagnètics, tèrmics, electrònics, etc Els relés electromagnètics , els més corrents, consten d’un electroimant que en ésser accionat atreu una armadura mòbil, la qual amb el seu moviment provoca el tancament o l’obertura d’un o més circuits principals i auxiliars, mitjançant una sèrie de contactes Hi ha relés per a corrent continu i per a corrent altern Poden ésser constructivament de diversos tipus d’armadura articulada, de nucli desplaçable, de balancí, de disc d’inducció, de cilindre d’inducció , etc Segons llurs finalitats, poden ésser de màxima, de mínima,…