Resultats de la cerca

En aquesta tècnica cada cèllula, d’una llargada fixa de 53 bytes, comprèn un camp de 48 bytes d’informació útil i una capçalera de 5 bytes de senyalització trajecte que seguirà la cèllula, contingut i prioritat de la transmissió, 1 byte per a detectar errors de transmissió Les cèllules, generades pels diferents emissors, són multiplexades per un sistema de cues d’espera i s’insereixen en la transmissió quan hi ha espai per a fer-ho Així el sistema és síncron en el nivell físic i asíncron pel que fa a la informació no hi ha relació entre el contingut informatiu i la posició temporal de les…

Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures fotomètriques de…

Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…

Aquest efecte és notable entre un metall i un semiconductor i especialment en una junció pn de semiconductor com el silici, i constitueix el principi de les cèllules fotovoltaiques

Un cop construïts, hom talla el disc en un cert nombre de daus quadrats xips , cadascun dels quals conté un circuit integrat individual Aquests discos també poden servir per a la fabricació de cèllules fotovoltaiques En aquest cas, s’hi fan uns tractaments amb dopants i s’hi insereixen elements conductors elèctrics per ambdues cares, a més d’altres manipulacions, per aconseguir que s’hi generi un potencial elèctric quan hi incideix la llum

Cada cèllula té una regió n + que constitueix la font, i una porta hexagonal de silici policristallí El corrent flueix des de la font, a través d’un estret canal invertit, cap a la perifèria de cada cèllula i després verticalment cap al drenador situat al fons del substrat Ofereix una alta densitat d’integració i és utilitzat especialment en electrònica de potència pel fet que pot suportar corrents de prop de 100 A, amb tensions de saturació comparables a les dels transistors bipolars de grandària similar

La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals

Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6 cm Hom obté…

Pot ésser primària , quan és el resultat de l’elevació de la temperatura de la superfície emissió termoelectrònica o termoiònica, de la incidència de l’energia radiant emissió fotoelectrònica o d’un camp elèctric en el qual s’implica la superfície considerada emissió per camp, i secundària , quan és conseqüència del bombardeig d’una superfície amb electrons o ions En l' emissió termoelectrònica un cos a alta temperatura i en determinades circumstàncies pot alliberar electrons efecte termoelectrònic, que poden restar estàtics formant una càrrega espacial o ésser atrets per un cos amb manca d’…

Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…