Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
lleis de Kirchhoff
Electrònica i informàtica
Lleis fonamentals dels circuits elèctrics en forma de malles.
La primera, anomenada llei dels nusos , expressa que la suma algèbrica dels corrents que conflueixen en un nus és nulla Σ i = 0 La segona, anomenada llei de les malles , expressa que en una malla qualsevol la suma de les forces electromotrius és igual a la suma de les caigudes de tensió Σ e = Σ iZ
integritat
Electrònica i informàtica
Propietat de la informació de mantenir-se lliure de modificacions no autoritzades.
Garantir la integritat de la informació és un dels objectius fonamentals de la seguretat de la informació i s’aconsegueix afegint a la mateixa un conjunt de dades de comprovació, conegut com a empremta digital
càmera de televisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Aparell que converteix les imatges lluminoses en senyals elèctrics a fi de poder-les transmetre a distància.
La càmera efectua l' anàlisi de la imatge i consta de tres parts fonamentals el sistema òptic, el tub analitzador o de conversió i els circuits electrònics El sistema òptic, anàleg al de les càmeres fotogràfiques, forma la imatge de l’escena a la superfície sensible del tub de conversió Aquest és un transductor de senyal lluminós a elèctric, i sovint és un recinte tancat, on ha estat fet el buit, a l’interior del qual hi ha una superfície recoberta d’un material que canvia les seves característiques en rebre llum Aquest canvi és recollit per un feix explorador d’electrons molt fi…
tub d’imatge

Vista de la secció d’un tub d’imatge per a televisió en colors
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub de raigs catòdics emprat en els receptors de televisió.
Són generalment de deflexió electromagnètica Els tubs per a la televisió de colors són molt més complexos tenen tres canons electrònics i els tres feixos electrònics incideixen en tres punts de la pantalla molt pròxims disposats en triangle, on hi ha les substàncies productores dels tres colors fonamentals
difusió d’impureses
Electrònica i informàtica
En la fabricació de dispositius electrònics, procés consistent en la deposició d’un determinat nombre d’àtoms d’impureses en la superfície de l’oblia, seguida d’un escalfament del material a fi que els àtoms es difonguin en el substrat semiconductor.
Els paràmetres que controlen el procés són el coeficient de difusió de la impuresa en el material semiconductor, la temperatura i el temps A fi de controlar d’una manera precisa el perfil d’impureses, que serà un dels elements fonamentals que determinaran les característiques elèctriques dels dispositius, calen procediments de difusió amb un control estricte de la temperatura sobre tota la longitud d’escalfament Les fonts d’impureses emprades en els forns de difusió poden ésser gasoses, líquides o sòlides
pantalla de cristall líquid
Electrònica i informàtica
Pantalla que utilitza la capacitat de polaritzar la llum i de variar la direcció de polarització en funció d’un camp elèctric del cristall líquid per a visualitzar les imatges.
Poden ésser monocromes o en color i tenir o no retroilluminació per facilitar-ne la lectura en entorns poc illuminats N’hi ha dues variants fonamentals les pantalles de matriu passiva i les de matriu activa o TFT Thin Film Transistor aquesta darrera proporciona més qualitat d’imatge, però té un cost superior S’utilitzen tant en calculadores o rellotges, com en ordinadors i televisors Un avantatge important de la tecnologia LCD respecte a l’anterior CRT Cathode Ray Tube és que permet produir pantalles de perfil estret
bitmap
Electrònica i informàtica
Fitxer que emmagatzema gràfics RGB en uns pícsels que poden tenir una resolució d’1, 4, 8, 24 o 32 bits.
En el cas d’un bit es tracta d’una imatge en blanc i negre, sense escales de grisos, mentre que resolucions de fins a 8 bits permeten diferents nivells de gris dins d’imatges sense color Les imatges en color s’emmagatzemen en 4 o 8 bits, amb direccionament indexat, o bé en 24 o 32 bits Les opcions de 4 i 8 bits redueixen el volum de memòria necessari per a guardar la imatge, mentre que amb 24 bits hi ha més gamma de colors una major paleta Hi ha una opció millorada de 32 bits que ofereix la paleta més ampla, però és la que consumeix més memòria de l’ordinador Els dos paràmetres …
bàscula

bàscula biestable:, sortides) a, esquema teòric; b, representació simbòlica (E, entrada; S i S’
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que té dos estats d’equilibri i és capaç de bascular de l’un a l’altre alternativament.
És anomenada també basculador Si tots dos estats són d’equilibri estable, es tracta d’una bàscula biestable , anomenada també circuit d’Eccles-Jordan o flip-flop Les bàscules biestables, molt utilitzades actualment en nombrosos circuits electrònics, han evolucionat amb l’aparició dels circuits integrats N'hi ha de quatre tipus fonamentals, anomenats SR, JK, D i T El tipus bàsic és el SR, que té dues entrades, S set o posada a 1 i R reset , posada a 0, i dues sortides complementàries, Q i Q aquesta bàscula constitueix una memòria d’1 bit En la bàscula SR síncrona hi ha a més…
electrotècnia
Electrònica i informàtica
Part de la tècnica que tracta de l’aplicació pràctica dels fenòmens elèctrics i magnètics i de les relacions entre ells.
Com tota ciència de l’aplicació, ha nascut amb l’era del maquinisme i de la renovació tècnica i, doncs, és molt jove Primerament cal esmentar els fenòmens electroestàtics, que tradueixen l’energia pròpia de les càrregues elèctriques en repòs a esforços mecànics d’atracció si són de signe diferent i de repulsió si són del mateix signe Aquests fenòmens tenen diverses aplicacions pràctiques, com la desviació dels raigs catòdics en un tub de buit, l’acceleració dels electrons en tubs especials, i la modificació de les trajectòries dels electrons, base de l’òptica electrònica, aplicacions que…
Gran enciclopèdia catalana
Gran enciclopèdia catalana
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia universal i destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans.
La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…
,