Resultats de la cerca

Els URL són un tipus d’URI Uniform Resource Identifier , que és el terme genèric amb què s’identifiquen els noms i adreces d’objectes a internet El terme fou desenvolupat per Tim Berners-Lee i el grup de treball URI de la IETF Internet Engineering Task Force Un URL permet localitzar un recurs i així poder accedir-ne, modificar-ne, actualitzar-ne o substituir-ne el contingut El format dels URL depèn del context on s’emprin i s’especifica en el document RFC 1738 del 1994 En el cas dels WWW, sol tenir tres parts La primera indica el mètode o protocol d’accés al recurs La segona és l’adreça IP…

Afegeix una capa addicional entre la capa TCP i la capa d’aplicació HTTP, FTP, etc, la qual cosa permet de xifrar la informació que viatja per la xarxa, alhora que impedeix l’accés no autoritzat a les dades transportades i en possibilita l’autenticació Fou desenvolupat per Netscape i n'existeix una implementació lliure anomenada OpenSSL

Es tracta d’un protocol client/servidor el client és un navegador, i el servidor, un servidor de pàgines web La característica principal del protocol és l’existència dels enllaços, que permeten navegar per la xarxa sense necessitat de saber quan i com s’accedeix a servidors diferents, amb arquitectures diferents i protocols diferents Gràcies al protocol HTTP es pot veure internet com un sol magatzem de fitxers, tot i que en realitat consta de milers i milers de servidors diferents arreu del món

La durada del procés de descàrrega varia en funció de la mida de la informació desitjada per exemple, un fitxer, de la velocitat de la màquina que realitza l’enviament i de la velocitat de la xarxa Per a efectuar la transferència de dades existeixen múltiples maneres, segons el protocol que parlin les dues màquines implicades Alguns exemples són File Transfer Protocol FTP, per a compartir fitxers entre carpetes remotes, HyperText Tranfer Protocol HTTP, per a visualitzar pàgines web en navegadors o Peer-to-Peer P2P per a compartir fitxers entre molts usuaris

El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben connectats, en…

Permet establir comunicacions xifrades amb un servidor web, de manera que un usuari no autoritzat que intercepti la transferència de dades sigui incapaç d’obtenir informació sensible, com, per exemple, contrasenyes A més, permet identificar de forma segura un servidor web mitjançant l’ús de certificats digitals Les connexions HTTPS s’utilitzen en transaccions electròniques de pagament bancàries, compres en línia i en qualsevol tipus de servei que requereixi l’enviament de dades personals o informació sensible 

Originàriament el protocol TCP/IP fou introduït com a protocol d’internet, però cada vegada està més estès el seu ús en les LAN, la qual cosa permet emprar els diferents protocols i aplicacions disponibles per a internet dins les LAN i, per tant, facilita la creació d’intranets En el nivell físic poden funcionar pràcticament sobre qualsevol tipus de xarxa i n'existeixen implementacions sobre xarxes Ethernet, X25, etc Sobre TCP/IP és possible utilitzar protocols del nivell d’aplicació com l’HTTP per al servei web, l’SMTP per al correu electrònic, l’FTP per a la transferència d’arxius, o el…