Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
local
Electrònica i informàtica
Dit de qualsevol element (procés, màquina, etc) lligat a un sistema informàtic per la proximitat o, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus no telefònic (per contrast amb remot).
xarxa local
Electrònica i informàtica
Xarxa que permet la connexió de diversos ordinadors i terminals, sense línies telefòniques de la xarxa pública.
És coneguda amb la sigla LAN de l’anglès Local Area Network Les xarxes locals són cada cop més emprades perquè permeten la interconnexió de diferents ordinadors en un mateix edifici o en un grup reduït d’edificis d’aquesta manera és possible compartir recursos, transferir grans volums de dades, intercanviar informació de fabricació, etc Hi ha tres tipologies utilitzades correntment en les LAN en estrella, en bus i en anell També hi ha diferents mètodes d’accés el CSMA/CD Carrier Sense Multiple Access/Collision Detection , el Token Passing i el TDMA Actualment hom disposa de…
oscil·lador local
Electrònica i informàtica
Oscil·lador incorporat als aparells receptors superheterodins, destinat a produir el canvi de freqüència del senyal rebut.
VLAN
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica que comparteix una mateixa xarxa física, típicament Ethernet, la tecnologia més emprada en entorns LAN.
Les VLAN permeten la separació del tràfic per eficiència i seguretat, reutilitzant els mateixos elements de commutació A nivell funcional, es configuren als commutadors i operen a nivell d’enllaç en el model OSI L’assignació de dispositius a VLAN es fa per assignació de ports als commutadors, segons l’adreça MAC o en funció dels protocols emprats, entre d’altres Cada VLAN se sol identificar amb un número, té un domini de difusió broadcast diferent i se sol correspondre a una subxarxa a nivell IP El trànsit d’una VLAN no és visible des d’una altra VLAN Per interconnectar dispositius a…
WLAN
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa sense fils que permet establir connexions dins d’una àrea local, com ara un edifici corporatiu o un aeroport, permetent la mobilitat dels usuaris.
Utilitza la radiofreqüència com a medi de transmissió Proporciona gran flexibilitat tant en la installació com en les modificacions posteriors respecte a la solució amb cable, i permet el desplegament en entorns on la installació amb cable pot resultar molt complicada, com ara edificis històrics o amb una estructura complexa S’han publicat diversos estàndards, com els HiperLAN1 i HiperLAN2 de l’ETSI, i el 80211 de l’IEEE, essent aquest darrer el comercialitzat i implantat al mercat Les més habituals són les xarxes WiFi, basades en les diferents versions de l’estàndard IEEE 80211 Poden ser…
HiperLAN
Electrònica i informàtica
Estàndard europeu per a xarxes internes (LAN) de banda ampla via ràdio que pot treballar a la banda d’1,5 a 5,3 GHz.
Primer es definiren les xarxes Hiperlan I, que es basaven en una modulació GMSK i permetien velocitats de fins a 20 Mbps, operant a la banda de 5 Ghz Després aparegué l’Hiperlan II, amb modulació OFDM i més pensat per a comunicacions a l’interior dels edificis, on els problemes de fàding són més importants La seva cobertura és de l’ordre dels 150 m, i permet velocitats de fins a 54 Mbps L’Hiperlan II està pensat com a complement del sistema UMTS
bucle d’abonat sense fils
Ràdio i televisió
Electrònica i informàtica
Bucle d’abonat en el qual el mitjà de transmissió són les ones de ràdio.
Per a donar aquest servei generalment s’utilitzen sistemes punt multipunt o sistemes de telefonia mòbil
cable de parells trenats
Electrònica i informàtica
Tipus de cable, apantallat o no, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d’ús corrent en xarxes d’àrea local i terminals telefònics digitals.
Cada parell trenat té un nombre diferent d’entrellaçaments per polzada per a reduir la diafonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals Els cables no apantallats UTP, que poden atènyer una capacitat nominal de transmissió de 155 Mbps, són molt més flexibles i fàcils d’installar que els coaxials, i tendeixen a desplaçar-los com a estàndard de fet per a les xarxes d’àrea local, però no són adequats per a ambients on hi ha interferències fortes Als cables apantallats, cada parell trenat va recobert d’una malla contínua de coure STP o bé una malla única…
punt d’accés Wi-Fi
Electrònica i informàtica
Element d’una xarxa d’àrea local sense fils que implementa les funcionalitats especificades per l’estàndard IEEE 802.11 i que fa de passarel·la entre el medi ràdio i la infraestructura fixa de la xarxa.
Un punt d’accés Wi-Fi és l’equivalent a l’estació base en una xarxa d’àrea local sense fils D’aquesta forma, un dispositiu amb un adaptador Wi-Fi configurat per a treballar en mode infraestructura s’associarà a l PA de la seva xarxa que proporcioni el millor senyal El punt d’accés centralitza les comunicacions de totes les seves estacions associades És a dir, totes les comunicacions des de i cap a qualsevol estació W-Fi associada a un determinat PA passaran per aquell PA Es coneix com a punt d’accés lleuger el que té funcionalitats mínimes, gestionat de manera centralitzada per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina