Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Edward Goodrich Acheson
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista nord-americà.
Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants
codi de barres
Electrònica i informàtica
Conjunt de barres de diferents gruixos que formen un rectangle imprès sobre els productes venuts a la menuda i que tradueix d’una manera susceptible d’ésser llegida per un lector de raigs làser el codi numèric de tretze xifres —imprès sota les barres— que identifica cada article comercial d’una manera inequívoca.
Les dues primeres xifres del codi indiquen el país d’origen del producte les cinc següents, l’empresa que l’ha fabricat o envasat les altres cinc identifiquen el producte i el seu pes l’últim de tots és un dígit de control La lectura electrònica d’aquest codi permet el còmput instantani dels preus de venda agilització de les operaciuons de caixa en els grans magatzems i l’actualització permanent de les existències millora de la gestió d’estocs
Steve Anthony Ballmer
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard, on es graduà en matemàtiques i economia l’any 1977 i on conegué Bill Gates , que l’any 1980 el contractà com a directiu de Microsoft , companyia de la qual l’any següent fou accionista Esdevingut una de les primeres fortunes dels Estats Units, ocupà diversos càrrecs a Microsoft l’any 1998 en fou nomenat president i el 2000 rellevà Gates com a executiu en cap Al febrer del 2014 fou substituït en el càrrec per Satya Nadella
ofimàtica
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques aplicades a l’automatització del funcionament de les oficines.
Les primeres innovacions en aquest camp foren les màquines de fotocopiar i les màquines d’escriure elèctriques i amb memòria El pas següent ha estat la substitució de la màquina d’escriure pels sistemes de tractament electrònic de texts amb visualització per pantalla, que permeten la compaginació, justificació automàtica, inserció, fusió de texts, etc —tot això amb la possibilitat d’accés simultani a bases de dades estats de comptes, estocs, adreces, etc—, la impressió ràpida del text compost o, prescindint del suport de paper, la remissió del text per via teleinformàtica a tots…
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric,…
Mark Zuckerberg

Mark Zuckerberg
© Brian Solis
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà.
Quan era adolescent dissenyà diversos programes, entre els quals un que permetia la comunicació entre els ordinadors de casa seva i els del consultori dental del seu pare, i un altre que seleccionava les preferències musicals dels usuaris El 2002 ingressà a la Universitat de Harvard, on començà estudis de programació Amb diversos condeixebles, el 4 de febrer de 2004 creà la xarxa social Facebook Circumscrita inicialment a la universitat que abandonà un any després per desenvolupar facebook, en poc temps esdevingué un fenomen de masses i un dels primers negocis d’internet President i executiu…
Jeff Bezos
Economia
Electrònica i informàtica
Nom amb el qual és conegut l’informàtic i emprenedor nord-americà Jeffrey Preston Bezos.
De nom de naixement Jeffrey Jorgensen, adoptà el cognom del seu padrastre Graduat en informàtica a la Universitat de Princeton 1986, treballà en el sector de les telecomunicacions i en el dels fons d’inversió lliure hedge funds El 1994 creà Amazon , empresa de comerç electrònic inicialment concebuda com a llibreria però que en poc temps es diversificà i ha esdevingut la primera empresa de comerç per internet a escala mundial L’any 2000 fundà Blue Origin, un projecte aeroespacial per a impulsar i comercialitzar viatges a l’espai exterior El 2013 adquirí el diari The Washington Post i les…
Encarta
Electrònica i informàtica
Enciclopèdia en suport digital.
Fou creada per Microsoft amb l’adquisició dels drets de la Funk & WagnallsEncyclopedia 1993, i posteriorment incorpora la Collier's Encyclopedia i la New Merit Scholar's Encyclopedia que la companyia adaptà a suport informàtic Inicialment es distribuí sobretot mitjançant disc compacte, i posteriorment hom en feu una versió per internet D’accés parcialment obert 50 000 articles i de pagament 62 000, incloïa text, i material complementari en forma d’illustracions, vídeos i un atles interactiu A més de la versió en anglès, n'hi havia en alemany, francès, castellà, neerlandès, italià,…
televisió digital terrestre
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so a través de les ones terrestres.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’ample de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT El 2003, la…
halogen | halògena
Electrònica i informàtica
Dit de les làmpades l’atmosfera gasosa de les quals conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.
En les làmpades halògenes el filament, de tungstè, en presència de l’halogen dona lloc a una reacció cicle de l’halogen que n’impedeix l’enfosquiment i manté la intensitat de la llum gairebé constant al llarg de tota la seva vida útil Ateses les elevades temperatures assolides amb aquest sistema, el vidre de la làmpada o bombeta se substitueix per un compost de quars Les primeres làmpades halògenes foren fabricades per General Electric l’any 1959 Malgrat els seus avantatges sobre els sistemes convencionals lluminositat constant, obtenció d’una gran quantitat de llum de qualitat…