Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
efecte Meissner
Electrònica i informàtica
Efecte de repulsió d’un superconductor col·locat en un camp magnètic quan es refreda per sota de la seva temperatura crítica.
Anomenat també efecte Meissner-Ochsenfeld , fou descobert el 1933 El resultat de l’efecte és que el camp magnètic a l’interior d’un superconductor és nul per tant, un superconductor és una substància perfectament diamagnètica La conseqüència és que si hom colloca un imant sobre un superconductor a una temperatura inferior a la crítica, aquest flota
cable
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors o cables elementals aïllats entre ells i protegits correntment per una coberta comuna.
Els espais buits que resten entre els conductors i entre aquests i la coberta solen ésser omplerts amb una substància aïllant pastosa cables impregnats, de pressió amb oli o bé amb gas, etc, o bé amb matèries plàstiques cables secs Els cables emprats en telecomunicacions consten de molts conductors en forma de fil o de tub, de coure electrolític, recuit i de gran conductibilitat El revestiment aïllant sol ésser de paper, cotó, corda de cellulosa o derivats plàstics Per a les cobertes hom empra plom, acer, alumini i plàstics especialment policlorur de vinil, neoprè i polietilè…
superconductor
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta superconductivitat.
La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…
ferroelèctric | ferroelèctrica
Electrònica i informàtica
Dit de la substància que presenta ferroelectricitat.
elèctrode
Electrònica i informàtica
Conductor elèctric a través del qual un corrent elèctric pot entrar en un medi o sortir-ne.
Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors…
semiconductor

Model de bandes d’energia dels semiconductors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…
electroluminescència
Electrònica i informàtica
Luminescència que presenten certs sòlids en ésser excitats per un camp elèctric.
Aquest fenomen fou descobert per Destriau el 1936 excitant una placa de sulfur de zinc amb corrent altern, però no fou utilitzat fins el 1952 que uns enginyers de Sylvania Electrical Products Inc desenvoluparen un panell electroluminescent a base de pols de sulfur de zinc En qualsevol procés electroluminescent l’energia elèctrica comunicada als electrons lliures d’un sòlid és transformada en llum L’energia elèctrica provoca un augment d’energia potencial o cinètica dels electrons que, en un procés posterior, es desexciten a estats de menys energia i emeten un fotó Segons la natura dels estats…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
cèl·lula fotoelèctrica
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures fotomètriques de…
planar
Electrònica i informàtica
Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats, consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
A les zones on hi ha d’haver difusió d’alguna substància dopadora, la capa de sílice ha d’ésser sotmesa a un procés semblant al del fotogravat, per tal de formar-hi les obertures per on es difondran les impureses Aquest procés consisteix a recobrir l’oblia amb una pellícula uniforme d’emulsió fotosensible Després hom dibuixa generalment amb l’ajut d’un ordinador una representació ampliada en què figura la localització de les obertures per on cal eliminar la sílice Aleshores hom fotografia aquest dibuix repetidament fins a reduir-lo a la mida natural Aquest negatiu és collocat com…