Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cadena de feines
Electrònica i informàtica
Conjunt de programes que resolen una aplicació o un seguit de processos relacionats, especialment si els programes són concebuts per a ésser executats l’un darrere l’altre.
Una cadena pot fer-se equivalent a una sola feina i llavors els diferents programes en són els passos, o bé pot ésser estructurada en diverses feines successives
Explorer
Electrònica i informàtica
Nom pel qual és conegut el navegador d’internet de l’empresa Microsoft, que utilitza altres programes de Microsoft Office, com ara l’Outlook per a aplicacions de correu electrònic i de grups de notícies.
S’installa conjuntament amb els programes de Windows En successives versions, rebé els noms oficials de Microsoft Internet Explorer , Windows Internet Explorer i, Internet Explorer A l’inici competí amb altres navegadors, especialment amb Netscape, però finalment s’imposà en el mercat de manera molt general a causa de la installació per defecte en els sistemes operatius de Windows Aquesta hegemonia i determinades pràctiques i dispositius, com ara el nombre de connexions TCP Protocol de Transmissió de Control al sistema Windows, i també d’interfícies de programació d’…
telenovel·la
Electrònica i informàtica
Comunicació
Novel·la adaptada o concebuda per a ésser emesa per televisió en parts successives o capítols.
Hom hi narra una història fictícia, tot i que pot inspirar-se en fets reals És la versió televisiva, successora dels fulletons del s XIX, dels serials radiofònics i de la tradicional novella rosa En l’àmbit català tingueren un gran èxit produccions nord-americanes com Dallas l’emissió de la versió original data dels anys 1978-91 Des del 1994 Televisió de Catalunya apostà per realitzacions pròpies
paper d’alumini
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Làmina d’alumini obtinguda mitjançant successives laminacions de cinta o xapa d’alumini pur (99,5%).
La malleabilitat de l’alumini permet d’obtenir industrialment fulls molt prims, fins i tot de 0,005 mm El paper d’alumini, sigui sol, sigui adherit a paper ordinari, és emprat sobretot per a l’embalatge, però té, encara, moltes altres aplicacions càpsules d’ampolles, etc En electrònica és utilitzat per a condensadors electrolítics i en general quan calen elèctrodes de molta superfícies i poc gruix, com, per exemple, en els condensadors de paper
sèrie
Electrònica i informàtica
Comunicació
Programa divulgatiu, d’entreteniment, etc, concebut per a ésser emès per televisió en parts successives o capítols.
magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
xarxa‘feed-forward’
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa neuronal en què les neurones artificials s’organitzen en capes i només hi ha connexions entre neurones de capes successives.
La primera d’aquestes capes, o capa d’entrada, té tantes neurones com senyals és capaç de rebre el robot, mentre que la capa de sortida té les que equivalen al nombre de valors de sortida que s’esperin Entremig d’aquestes dues capes, hi ha un nombre variable de capes intermèdies, denominades capes ocultes, que són les que prenen les decisions Per la forma de les connexions entre les capes, sovint se l’anomena xarxa neuronal de connexió cap endavant
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…
amplificador
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a augmentar el valor d’una magnitud elèctrica.
Tot amplificador necessita un forniment exterior d’energia alimentador, generalment en forma de corrent continu, que procedeix de la font d’alimentació Segons el tipus de senyal elèctric que cal amplificar, els amplificadors poden ésser de corrent continu o altern Aquest segon cas, més freqüent, té nombroses aplicacions pràctiques, especialment en telecomunicacions, electroacústica, etc En realitat, un amplificador ideal hauria d’augmentar l’amplitud del senyal sense alterar la freqüència ni la fase, però com que a la pràctica això resulta impossible d’aconseguir per a totes les freqüències…
MareNostrum
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…