Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Aḥmad al-Badawī
Islamisme
Fundador de la doctrina musulmana anomenada badawisme
.
Els seus nombrosos fidels, que es distingeixen pel turbant roig que porten, el consideren un taumaturg i un dels grans awliyā’ de l’islam
mahdī
Islamisme
Segons l’escatologia musulmana, restaurador de l’islam a la Terra.
Malgrat que no és esmentat a l’Alcorà, la creença popular en la vinguda d’un mahdī ha estat l’origen de diversos moviments polítics i socials Els més notables són el d’Ubayd Allah 909, iniciador del califat fatimita, el de Muḥammad ibn Tumart, origen de l’imperi almohade, i el de Muḥammad Aḥmad, que encapçalà la revolució sudanesa 1881-98 contra l’administració angloegípcia i fou el punt de partida del nacionalisme del Sudan
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
hadit
Islamisme
Narració relativa a fets o a dites de Mahoma o dels seus companys, segons testimonis contemporanis ḥadīṯ.
Consta d’una introducció, que consigna els noms dels transmissors, seguida del text pròpiament dit Les sis colleccions recopilades al segle IX reconegudes oficialment constitueixen el conjunt de la tradició musulmana, que és considerada com a font de dret i com a complement de la revelació
Abū Ḥāmid ibn Muḥammad al-Ḡazzālī
Filosofia
Islamisme
Història del dret
Teòleg, jurista i filòsof islàmic, conegut com a Algatzell.
Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana
Muḥammad Iqbal
Filosofia
Literatura
Islamisme
Poeta i filòsof islàmic.
Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932
muftí
Islamisme
A l’islam sunnita, jurisconsult encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.
En molts països musulmans sunnites el gran muftí representa una de les màximes autoritats religioses, i és designada pel cap d’estat o de govern Bé que les seves opinions i dictàmens fatwà no tenen un caràcter vinculant, conserven una gran influència malgrat que les modernes legislacions civils tendeixen a restringir-la o a acomodar-la a les directrius de l’estat Abolit a Turquia el 1924, durant l’administració britànica a Palestina, detingué el càrrec de gran muftí de Jerusalem El Husseiní , substituït pel rei Abdullah de Jordània arran de l’ocupació de Jerusalem 1948 El càrrec…
sunnita
Islamisme
Partidari de l’ortodòxia musulmana, que observa escrupolosament les normes de la sunna, en contraposició als xiïtes, als kharigites, etc.
Constitueixen la majoria 90% dels musulmans i són agrupats en quatre escoles jurídiques hanefita, hanbalita, xafiïta i malikita Políticament només acceptaren com a successors de Mahoma els quatre primers califes, els omeies i els abbàssides
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’…
mesquita
Mesquita de Jama Masjid a Delhi, la més gran de tota l’Índia
© X. Pintanel
Arquitectura
Islamisme
A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.
Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…