Resultats de la cerca

Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles

Segons Manuel Castells, l’empresa canvia el model organitzatiu tradicional per adaptar-se a les condicions d’imprevisibilitat que marquen el ràpid canvi econòmic i tecnològic L’organització del treball dins l’empresa xarxa gira al voltant del procés de treball hi ha una jerarquia plana la gestió es fa en equip els resultats es mesuren en funció de la satisfacció dels clients els incentius es basen en els resultats de l’equip L’empresa xarxa materialitza la cultura de l’economia informacional El canvi en el model organitzatiu es dóna parallelament al canvi tecnològic

El 1927 s’installà a Barcelona, on practicà l’hoquei sobre patins, la natació i la marxa atlètica Jugà amb el seu germà Ernesto a l’Skating Club Catalunya al mateix temps que feia d’àrbitre d’hoquei sobre patins El 1930 fou un dels fundadors i el primer president de la Federació Catalana d’aquest esport després d’adaptar i traduir els estatuts que havia portat de la federació italiana Presidí la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins fins al juliol del 1932 Entre el 1930 i el 1931 formà part de l’equip de marxa atlètica del Futbol Club Barcelona i, com a nedador, participà en…

L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de cada estat

Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos, el subgrup que aglutina orgànicament els membres de la societat, la norma social codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc Com a tal, l’estructura cerca de resoldre els problemes i…

L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…

La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de…

Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada…

Els joves i les xarxes socials En les darreres dècades hem assistit a canvis socials importants La situació s’accentua, encara més, amb les tecnologies de la informació i la comunicació TIC En el nostre entorn, gairebé tres quartes parts de la població té accés a internet i hi ha una penetració gairebé universal de la telefonia mòbil Tan sols en un interval de 15 anys, el que es considera l’espai d’una generació, la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les possibilitats de creació, difusió i participació social i cultural per part de la ciutadania i especialment per part de la…