Resultats de la cerca

Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000  Introducción a la lingüística , 2004  Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles i llibres a…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona , es doctorà el 1984 amb la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica , una fita de la Catalunya actual pel que fa als estudis sobre l’esquerra Fou professor d’aquesta universitat des del 1978, on realitzà la seva trajectòria acadèmica i docent llevat dels anys 1992-95, que exercí a la Universitat Rovira i Virgili La seva recerca se centrà en el catalanisme i el federalisme entre els títols que publicà cal esmentar El federalismo pluralista Del federalismo nacional al federalismo plurinacional 2002 i Nacionalisme i partits…

Llicenciat en dret i funcionari del ministeri d’educació El 1960 viatjà als Estats Units i estudià les línies sociològiques funcionalistes imperants a la Universitat de Harvard El 1968 obtingué la càtedra de sociologia de la nova Universitat de Bielefeld Del 1970 al 1973 fou membre de la comissió per la reforma de la carrera administrativa a Alemanya Fou professor invitat a Frankfurt 1968 i a la New School for Social Research de Nova York 1975 El 1988 rebé el premi Hegel de la ciutat de Stuttgart Pare del funcionalisme sistèmic, Luhmann entén la societat com una gran estructura…

Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou diputada al Parlament de…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…

Destaca pels seus intents d’establir vincles entre les mesures demogràfiques transversals preses en un moment determinat de la història de la població i les longitudinals preses al llarg de la vida de les generacions Treballà a l’Office of Population Research de la Universitat de Princeton des del 1971

Catedràtic a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'ha estat degà 1978-80 i 1982-84 i vicerector de recerca 1984-89 El 1989 fou nomenat assessor del Centre d’Investigació de la Comunicació CEDIC, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya Fundador i director del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport, ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectes d’imatge i senyalització de la ciutat de Barcelona i específicament durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 Coordinà la Càtedra Internacional d’Olimpisme de la UAB i dirigí…

Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…

Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…

Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991