Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Jesús Martín-Barbero
Sociologia
Sociòleg colombià d’origen castellà.
Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de…
Juan Carlos Moreno Cabrera
© JCMC
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Lingüista castellà.
Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000 Introducción a la lingüística , 2004 Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles i llibres a…
Emilio Lamo de Espinosa
Sociologia
Sociòleg castellà.
Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència 1982-85 Professor visitant a la Universitat de San Diego Califòrnia el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1982 i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia del coneixement, la ciència…
Severino Aznar Embid
Sociologia
Sociòleg castellà.
Catedràtic de sociologia a la Universitat de Madrid Introduí la sociologia en els medis catòlics progressistes i reformistes, la qual cosa el dugué a preconitzar el desenvolupament d’una “sociologia cristiana” Es preocupà de l’organització i la sindicació dels obrers catòlics i de l’establiment d’un sistema modern de seguretat social
Julio Caro Baroja
©
Etnologia
Historiografia
Sociologia
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…
Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…
Melcior de Palau i Català
© Fototeca.cat
Sociologia
Enginyer, poeta i publicista.
Tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona, Segòvia, etc, i especialment a Madrid Autor de poemes de gran popularitat Cantares , 1904 El libro de los cantares , 1909, i de “poemes científics”, reunits en Verdades poéticas 1879 En català publicà Poesies 1914 i Poesies catalanes 1917 Traduí al castellà L’Atlàntida de Verdaguer 1878 Conreà també la crítica literària, recollida en part a Acontecimientos literarios Impresiones y notas bibliográficas 1888-96 Membre de l’Academia Española 1908, altres obres seves són Geología aplicada 1880 i La ciencia como fuente de inspiración poética 1908
aculturació
Antropologia social
Sociologia
Procés de canvi cultural.
El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les relacions entre…
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria de política…
Lluís Flaquer i Vilardebò
© Arxiu Ll. Flaquer
Sociologia
Sociòleg.
Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982, premi Crítica…