Resultats de la cerca

Fou professor de sociologia a la London School of Economics, ocupació que deixà el 1953 per ocupar el càrrec de secretari executiu de la International Sociological Association 1953-59 Del 1968 al 1985 fou catedràtic de sociologia a la Universitat de Sussex Escriví sobre una gran diversitat de temes i tingué un paper important en la divulgació de les idees de la sociologia marxista, que exposà a Karl Marx Selected Writings in Sociology and Social Philosophy 1961, Marxist Sociology 1975 i a Austro-Marxism 1978 Entre les seves obres sobre les classes i el poder polític destaquen Classes in…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres fonamentals, en…

Professor a la Universitat de Chicago 1895-1918, a la New School for Social Research 1923-28 i a Harward 1936-37 Interessat pel canvi cultural i el desenvolupament de la personalitat, estudià les diverses variables que intervenen en un fenomen social Formulà la teoria de Thomas  Entre les seves obres principals es troben Sex and Society 1907, Primitive Behavior 1937 i The Polish Peasant in Europe and America 1918-20, escrit amb la collaboració de F Znaniecki

El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema, reintroduint la idea d’…

Les idees de contracte social, d’individualisme i d’un primigeni estat de natura —estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII— foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l’època Com a primers contractualistes, Thomas Hobbes i John Locke establiren el contracte social com a mitjà per a posar fi a les hostilitats entre els individus, els quals delegarien llurs drets en una persona sobirana L’aportació més clàssica en la matèria cristallitzà en l’obra Du contrat social de Jean-Jacques Rousseau Actualment la consideració d’…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el …

La religiositat no s’ha de cercar exclusivament en les seves expressions institucionals més formalitzades o ritualitzades

El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary 1958-63 i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston 1981-2009 En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality 1966, escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…