Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
absentisme
Economia
Sociologia
Absència del treball en els establiments productius, mesurat en forma de temps laborable perdut per causes considerades naturals (com la malaltia), excloent-ne habitualment el temps perdut per vacances, vagues, locauts o interrupcions inferiors a una o dues hores.
Normalment, l’absentisme laboral és calculat com a percentatge d’hores perdudes respecte al total de dies o hores de treball d’un any, o bé del nombre de dies per any respecte al nombre total de dies feiners de l’any Cal distingir, però, entre l’absentisme produït per accidents de treball, maternitat o llarga malaltia, que resta més o menys estable, amb l’absència del treball atribuïda a malalties curtes, que és el que, en els països occidentals industrialitzats, ha experimentat un increment progressiu i continuat d’ençà que va acabar la Segona Guerra Mundial Els sociòlegs que…
tercer sector
Sociologia
En economia i sociologia, en contraposició al sector públic i al sector privat, conjunt d’activitats dutes a terme a partir d’iniciatives sorgides de la ciutadania, impulsades sobretot mitjançant el voluntariat i que tenen per objecte primordial la millora de la qualitat de vida de col·lectius diversos o de la societat en general.
La categoria ha sorgit sobretot del fort auge de les organitzacions no governamentals durant la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, i la incidència que, sobretot en les societats desenvolupades, han tingut en el curs de l’economia i la societat malgrat l’absència de l’afany de lucre en les activitats que porten a terme
agàmia
Antropologia social
Sociologia
Absència de regulacions específiques que prohibeixin o autoritzin el matrimoni entre individus de determinats grups.
Generalment, l’agàmia es troba a les societats àgrafes on ha estat suprimida alguna de les regles, endogàmia o exogàmia, que obligaven els seus membres a casar-se amb individus de certs grups socials
taxa de Boeckh
Sociologia
Taxa de reproducció que indica el nombre de filles que tindrien 100 dones al final del seu període reproductor, tenint en compte les condicions de mortalitat i fecunditat de la població a la qual pertanyen.
Definida per R Boeckh 1824-1907, fou la base dels treballs de R Kuczynski 1876-1947 Fou molt utilitzada en el període d’entreguerres, en què la fecunditat de les poblacions europees descendia Anomenada també taxa neta de reproducció , complementa la taxa bruta de reproducció , que indica el nombre de filles a les quals donarien a llum 100 dones al llarg del seu període reproductor en absència de mortalitat
forma social asiàtica
Sociologia
Una de les formes socials que tenen o han tingut vigència històrica, segons els estudiosos influïts per Marx.
El seu mode de producció es basa en la propietat estatal de la terra, instituïda per a efectuar treballs collectius a gran escala embassaments, canalitzacions, etc lligats a una agricultura d’irrigació artificial L’absència de propietat privada del sòl dóna una gran cohesió interna a la comunitat local, que esdevé invulnerable al pas dels anys i de les guerres L’estat dirigeix d’una manera centralitzada els grans treballs d’irrigació i concentra la major part de l’excedent, i aquesta centralització dóna lloc a l’anomenat despotisme oriental, forma social dominant a Egipte,…
pensament únic
Economia
Sociologia
Corrent de pensament sorgit arran de la desaparició del bloc soviètic que adopta el neoliberalisme i el conservadorisme polític com a base d’un nou ordre global, que es presenta com a hegemònic.
El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…
tolerància zero
Sociologia
Tractament per l’autoritat de tota conducta antisocial caracteritzat per l’aplicació estricta de la llei i per l’absència de compromisos o de reconeixement de graus en la conducta transgressora.
Pot ésser aplicada en diversos àmbits, com ara la delinqüència i el crim, però també a les escoles, els centres de treball i pel que fa a les infraccions de trànsit o els fumadors Aplicada a la criminalitat i la delinqüència, la política de tolerància zero sosté que hi ha una relació directa entre la petita delinqüència i els crims atès que, a grans trets, els autors dels uns i dels altres són els mateixos El terme assolí una gran difusió arran de l’aplicació que féu d’aquesta política l’alcalde de Nova York Rudolph Giuliani a la segona meitat dels anys noranta, amb la qual aconseguí un…
taxes de reproducció
Sociologia
Demografia
Mètode demogràfic que permet de mesurar d’una forma neta i operativa el succés dels naixements.
El futur d’una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació Si les dones en edat fèrtil d’una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un…
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…
població
Sociologia
Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.
Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…