Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
colla
Sociologia
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.
Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega colla de segadors o la descàrrega de vaixells colla de bastaixos Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats posteriors de la…
Charles Horton Cooley
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Postulà que la societat és un organisme biològic totes les parts del qual són interdependents i en el qual les persones només actuen fent que la imatge dels altres esdevingui la seva pròpia imatge Distingí entre grups secundaris i primaris, entre els quals, afirmà, existia una cooperació molt estreta Publicà, entre d’altres obres Human Nature and the Social Order 1902, Social Organization 1909 i Social Process 1918
cohesió social
Sociologia
Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…
funcionalisme sistèmic
Sociologia
Paradigma teòric basat en l’obra de Niklas Luhmann que considera que la societat funciona com un sistema integrat i que està format per una sèrie de subsistemes que tenen una tasca específica.
Segons Luhmann, la complexitat social es produeix pel constant procés de diversificació funcional i per l’increment de subsistemes particulars progressivament més especialitzats en funcions concretes Els mitjans de comunicació, per exemple, constitueixen un subsistema que té un paper clau en el sistema social La totalitat dels mitjans premsa, ràdio, televisió i internet actuen de manera integrada en el marc d’un sistema comunicatiu divers i complex En actuar com un sistema integrat, creix el seu poder d’influència al llarg del temps El paper del periodista professional és…
teorema de Thomas
Sociologia
Teorema formulat per William Isaac Thomas segons el qual allò que és definit com a real, és real en les seves conseqüències.
El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema,…
habitus
Sociologia
Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.
Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les…
ciberatac
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Intervenció en un sistema informàtic a través de l’alteració del programari per dificultar-ne o neutralitzar-ne el funcionament normal.
Els ciberatacs modifiquen, entorpeixen o anullen l’activitat econòmica, política, administrativa, comptable, etc a la qual serveixen els sistemes informàtics que en són l’objectiu, i tenen en la interconnexió i la globalitat d’ internet la condició bàsica per al seu desenvolupament Les finalitats dels ciberatacs poden ser múltiples entre les més habituals cal esmentar el robatori o l’afany de lucre, i en aquest cas l’atac es fa mitjançant la infiltració en comptes bancaris o amb un programari de rescat ransomware que bloqueja l’accés als fitxers d’un ordinador infectat i que exigeix el…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que…
terrorisme
Política
Sociologia
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…