Resultats de la cerca

Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del…

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament La despoblació del camp…

Després de cursar estudis eclesiàstics es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1882 Fou cap del partit republicà de Menorca separat tanmateix de la política activa abans del 1931, no deixà d’influir a través de les seves collaboracions en el diari maonès “La Voz de Menorca” fins el 1936 Soci fundador de l’Ateneu de Maó 1905, hi tingué càrrecs directius Collaborà en la “Revista Jurídica de Cataluña” 1920-25, en la “Revista General de Legislación y Jurisprudencia” 1925-36 i en el “Boletín de la Reforma Agraria” 1933 Com a estudiós del folklore menorquí collaborà en l’Arxiu d’…

En general, aquesta actitud ve acompanyada d’una defensa que l’acció econòmica ha de partir del nucli local i d’un tipus de proveïment preferentment autogestionat de productes ecològics o ecobiològics, fonamentalment aliments, i aposta per un apropament entre el món urbà i el rural, a través de la implicació de tots els agents —pagesos, elaboradors, distribuïdors i consumidors— en un mateix procés, basat en l’acceptació, el respecte i la confiança mútua

Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…

L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…

Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…

La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…

Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…