Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
pedagogia social
Sociologia
Disciplina que tracta dels mètodes i els coneixements necessaris per a dur a terme una intervenció sobre col·lectius o individus mitjançant la creació o presentació d’estímuls tendents a la producció de comportaments que responguin a uns valors considerats educatius.
Coneguda tradicionalment i d’una manera menys rigorosa amb el nom d’animació, la pedagogia social no qüestiona els valors ni els objectius proposats, ans es preocupa de la manera més eficaç d’atènyer-los donades unes condicions materials, socials, psicològiques, etc de partida Cal fer èmfasi, així mateix, en el caràcter inductor d’aquestes accions, que exclouen d’entrada el recurs a la força o a mecanismes coactius de qualsevol mena Les diverses ciències que hi ténen aplicació són, sobretot, la psicologia, la sociologia i l’antropologia, els coneixements i les dades de les quals…
cultura de massa
Sociologia
Conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa
.
En un sentit anàleg hom parla també de cultura popular
accés a nova tecnologia
Sociologia
Valoració de la possibilitat (o impossibilitat) d’adquisició de la tecnologia necessària per part de l’empresa.
Les deficiències en aquest accés ja sigui per dificultats d’inversió, de qualitat del capital humà o de limitació dels coneixements tècnics disponibles, poden limitar seriosament les possibilitats competitives i productives de l’empresa
habitus
Sociologia
Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.
Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les…
cultura de la imatge
Sociologia
Conjunt de coneixements i de formes d’expressió que tenen com a element intrínsec i de transmissió les imatges.
Hom en parla per contraposició a l’anomenada cultura de la paraula , sigui aquesta paraula escrita o oral
control de naixements
Sociologia
Demografia
Control del creixement demogràfic mitjançant l’aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius (contracepció), el foment o la legalització de l’avortament i àdhuc mitjançant l’esterilització de l’home o de la dona.
El control de naixements es pot donar en el pla simplement familiar en el sentit que la parella decideixi quants fills desitja, en funció del seu nivell de vida i de la projecció en l’escala social que hom vol per a ells o en el pla oficial estatal en el sentit que l’estat determina un màxim de fills per parella, amb la promulgació de les lleis corresponents i l’aplicació de penes a aquells que no les compleixen Bé que determinats mitjans per a evitar els naixements ja eren coneguts en el món grec i romà i foren aplicats sempre a l’edat mitjana hom emprava àdhuc beuratges, anomenats màgics ,…
socialització secundària
Sociologia
Procés pel qual l’ésser humà interioritza els coneixements que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials.
L’individu s’insereix en diversos submons institucionals l’abast del quals és determinat pel grau de complexitat de la divisió social del treball i la consegüent distribució social del coneixement
intel·ligència col·lectiva
Sociologia
Forma d’intel·ligència que sorgeix a partir de la col·laboració i la concurrència de molts individus que comparteixen els seus coneixements i habilitats en les xarxes socials.
L’ús del terme d’intelligència collectiva s’ha estès i s’ha vist impulsat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment amb Internet Amb la Web 20 apareixen noves formes de relacionar-se i interactuar La participació a la xarxa es basa en el principi que tothom sap alguna cosa que pot aportar i compartir amb els altres Així, els consumidors poden esdevenir també productors, atès que tenen moltes oportunitats i llibertat per generar i aportar tota mena de continguts a la xarxa, collaborant entre ells, aportant noves dades, corregint, ampliant, etc En són exemples…
Sociologia 2014
Sociologia
Desafiaments i perills a la xarxa En un interval de tan sols quinze anys –que es considera l’espai d’una generació– la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les formes de relació interpersonal i la participació social La joventut és un dels principals protagonistes i portadors d’aquests canvis A mesura que aprenen a fer anar els nous gadgets tecnològics, proposen noves aplicacions i noves formes d’intercanvi i de relació que posteriorment són seguits per altres sectors de la població Aquest nou món digitalitzat és ple de promeses i d’oportunitats, però també amaga alguns…
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…