Resultats de la cerca

La igualtat d’oportunitats és un concepte bàsic de les socialdemocràcies europees, implementat a partir del desenvolupament de l’estat del benestar, i està destinada a garantir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar els seus dons i capacitats Igualment, fa referència a l’esforç que fa una societat perquè tots els individus puguin satisfer llurs aspiracions de prosperar a partir de l’esforç i el mèrit individual, al marge de les seves característiques adscriptives, com el gènere, la raça o la classe social d’origen Aquest esforç es tradueix en…

En un sentit més ampli, el terme es refereix també a tots els serveis personals relacionats amb la tasca que l’estat exerceix per garantir la societat de benestar Els serveis socials actuals són hereus de les formes més antigues d’assistència social

Aquest pensament, present ja en el món grec estoics i cínics, fou recollit per l’illuminisme, el qual, en nom de la raó i de la llei natural, idèntica per a tots els homes, predicà la instauració d’un ordre universal capaç de garantir la llibertat i el progrés

Recull les competències de l’Instituto Nacional de la Salud INSALUD, i integra tots els serveis sanitaris públics de Catalunya de tipus assistencial, preventiu i de promoció de la salut Té les següents funcions garantir l’assistència sanitària en cas de malaltia comuna o laboral, accident laboral o no i maternitat proporcionar atenció mèdica i subvencionar part de les prestacions farmacèutiques i sanitàries administrar el personal, els centres, els serveis i els establiments sanitaris públics fer efectives les prestacions relatives a medicina preventiva i promoció de la salut…

Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la…

Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar mediterrani es…

Si és formada per persones del mateix sexe es denomina  parella estable homosexual , i en cas de persones de sexe diferent, parella estable heterosexual La parella estable, reconeguda en la llei catalana 10/1998 de 15 de juliol, té una regulació diferent que la que regula la unió matrimonial Posteriorment, la llei 25/2010 del Codi Civil de Catalunya equiparà les parelles homosexuals i heterosexuals La modificació d’aquesta llei pel decret llei 2/2015 possibilità la creació d’un Registre de parelles estables de Catalunya, en vigor des de l’1 d’abril de 2017 La inscripció en el Registre és…

Inspirats en el socialisme i el sionisme, tot i les diferències de matís ideològic, els quibuts comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directa en la presa de decisions No hi ha salaris, i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats La comunitat s’encarrega dels vells, dels malalts i dels infants El primer quibuts fou establert el 1909 a Deganya En un principi, foren explotacions agràries que posteriorment diversificaren les seves activitats Gràcies a l’entusiasme dels seus membres, el quibuts, juntament amb el mošav , organització…

El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…