Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
igualtat d’oportunitats
Sociologia
Circumstància social en la qual la probabilitat d’èxit personal no està influïda per l’origen social.
La igualtat d’oportunitats és un concepte bàsic de les socialdemocràcies europees, implementat a partir del desenvolupament de l’estat del benestar, i està destinada a garantir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar els seus dons i capacitats Igualment, fa referència a l’esforç que fa una societat perquè tots els individus puguin satisfer llurs aspiracions de prosperar a partir de l’esforç i el mèrit individual, al marge de les seves característiques adscriptives, com el gènere, la raça o la classe social d’origen Aquest esforç es tradueix en…
Dia Internacional de les Dones
Sociologia
Dia Instituït l’any 1975 per l’Organització de les Nacions Unides amb la finalitat de commemorar les fites assolides per les dones en la lluita per la igualtat de gènere arreu del món.
També té com a objectiu remarcar els àmbits pendents perquè s'assoleixi la plena igualtat L’origen són les lluites de les sufragistes pel dret a vot a l'inici del segle XX, així com les reivindicacions d’obreres per a la millora de les condicions laborals El primer dia de la dona fou instituït el 1909 pel Partit Socialista dels Estats Units La data actual 8 de març té l’origen en la vaga duta a terme per les dones el 1917 a Rússia contra la Primera Guerra Mundial sota el lema “Pau i Pa”
discriminació positiva
Sociologia
Conjunt de polítiques compensatòries que pretenen afavorir els membres de col·lectius que hom considera sotmesos a desavantatges socials, laborals, etc.
L’objectiu és corregir discriminacions associades al sexe, l’ètnia, la raça, la llengua, la religió, etc, les quals, bé que no són vigents en la legislació ni defensats per la majoria de la població, mantenen els seus efectes en societats teòricament amb igualtat de drets i d’oportunitats Als països anglosaxons rep el nom de ‘acció afirmativa'
dona
Sociologia
Dret
Persona del sexe femení.
Les seves característiques biològiques són anàlogues a les de les altres femelles dels mamífers superiors femella Llevat d’algunes societats primitives de règim matriarcal, la dona ha estat objecte d’una discriminació respecte a l’home basada en la seva constitució anatòmica més feble i, especialment, en les limitacions imposades per la maternitat Fou probablement dins les primitives societats ramaderes i, en les agràries, a partir de l’especialització en el treball, juntament amb l’aparició de la propietat privada i de la seva transmissió hereditària, que la dona restà relegada a un paper de…
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
esfera pública
Sociologia
Espai de debat i discussió pública en les societats democràtiques.
Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat
banc de temps
Economia
Sociologia
Sistema d’intercanvi de serveis per temps, sense ànim de lucre ni mediació monetària.
Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis Els intercanvis gairebé mai són bilaterals sinó…
James Samuel Coleman
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Chicago, ha estat un dels sociòlegs més influents del final del s XX, especialment per haver desenvolupat la teoria de l’acció racional en l’àmbit de la sociologia Aconseguí un notable impacte amb l’estudi sobre la igualtat d’oportunitats educatives 1966 conegut com l' Informe Coleman , en el qual observa que els escolars negres de classe baixa obtenien millors resultats acadèmics si assistien a escoles integrades de classe mitjana L’observació de jocs de simulació en l’educació, així com la collaboració amb Gary Becker a la Universitat de Chicago,…
meritocràcia
Sociologia
Societat en què la posició dels individus en l’estructura ocupacional és producte solament del mèrit i del talent individual.
Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la…
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del 2007 de la…