Resultats de la cerca

Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada

Les noves tecnologies de la comunicació modifiquen les coordenades d’espai i temps i permeten la creació d’un nou espai virtual que Manuel Castells anomena l’espai dels fluxos Ciberespai és un terme creat l’any 1984 per l’escriptor de ciència-ficció William Gibson en la novella Neuromante , que es desenvolupa en un món futur on les màquines i els humans estan connectats en una xarxa mundial d’ordinadors Gibson parla d’allucinacions consensuades El ciberespai és com una metàfora de la xarxa és l’espai que es crea quan s’estableix una connexió telemàtica…

Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…

Les ciències socials tracten d’explicar sobretot els fenòmens canviants, tot i la importància dels fenòmens estructurals En tota relació causal la variable explicativa s’anomena variable independent, mentre que la variable explicada s’anomena variable dependent

El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…

Max Weber insistí en la importància que tenen els tipus ideals per a fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, tals com “mercat purament competitiu” o “burocràcia” Els tipus ideals faciliten la comprensió d’una realitat social complexa, sense que necessàriament correspongui a la realitat descrita en tots els seus detalls

El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema…

En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc…

La religiositat no s’ha de cercar exclusivament en lesseves expressions institucionals més formalitzades o ritualitzades

Les mobilitzacions de la Primavera Àrab que portaren diferents règims a sucumbir davant la pressió popular i el clima de protestes —indignats—, que es van viure simultàniament en diferents països al llarg de l’any 2011 –Estats Units, Espanya o Israel—, han portat alguns sociòlegs com Michel Wieviorka o Manuel Castells a emfatitzar el caràcter global d’unes mobilitzacions que han disposat d’internet i de les xarxes socials com a mitjans imprescindibles i eficaços per a la internacionalització de les seves activitats i demandes