Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cohesió social
Sociologia
Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació quantitativa per la…
central sindical
Política
Sociologia
Organització obrera formada per l’agrupació de diversos sindicat corresponents tant a organitzacions de tipus territorial com a les diverses branques industrials (sindicats d’indústria).
Es coordinen d’acord amb uns mateixos principis ideològics i una estructura organitzadora comuna sindicalisme
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de…
hikikomori
Sociologia
Fenomen pel qual alguns adolescents i adults joves, aclaparats per múltiples impactes com la competitivitat, la pressió i el fortíssim nivell d’exigència de la societat actual, se senten incapaços de respondre a les expectatives que s’esperen d’ells i reaccionen amb un aïllament social extrem.
El terme, d’origen japonès, significa ‘aïllament’, ‘apartar-se’’ o ‘’restar reclòs’ i s’utilitza igualment per a designar els mateixos adolescents i joves Els hikikomori refusen abandonar la casa dels seus pares i pot ser que es tanquin en una habitació durant mesos o fins i tot anys Segons algunes estimacions, podria haver-hi un milió d’hikikomori al Japó La majoria d’ells són homes, i molts són també fills primogènits Tenen una tendència a l’obesitat, condicionada per hàbits extremament sedentaris, i addicció a l’ordinador, als videojocs i a la televisió Igualment, s’observa que la manca de…
estructura
Política
Sociologia
Conjunt d’una societat, un grup, etc, en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos, el subgrup que aglutina orgànicament els membres de la societat, la norma social codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc Com a tal, l’estructura cerca de resoldre…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
tolerància zero
Sociologia
Tractament per l’autoritat de tota conducta antisocial caracteritzat per l’aplicació estricta de la llei i per l’absència de compromisos o de reconeixement de graus en la conducta transgressora.
Pot ésser aplicada en diversos àmbits, com ara la delinqüència i el crim, però també a les escoles, els centres de treball i pel que fa a les infraccions de trànsit o els fumadors Aplicada a la criminalitat i la delinqüència, la política de tolerància zero sosté que hi ha una relació directa entre la petita delinqüència i els crims atès que, a grans trets, els autors dels uns i dels altres són els mateixos El terme assolí una gran difusió arran de l’aplicació que féu d’aquesta política l’alcalde de Nova York Rudolph Giuliani a la segona meitat dels anys noranta, amb la qual…
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia es convertí en una…
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió elegits pels…
matrimoni
© Fototeca.cat
Religió
Sociologia
Dret
Unió entre dues persones, legitimada per la societat, per tal de formar un nucli social, gairebé sempre identificat amb la família.
La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest bé que no és entès de manera unívoca arreu A…