Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per…
conciliació de la vida familiar i laboral
Sociologia
Compatibilització més o menys harmònica entre la vida laboral i la vida familiar i personal.
Per a assolir una veritable conciliació, cal aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones Així mateix, cal replantejar els horaris i les jornades laborals de les empreses i fomentar una reorganització del temps de treball com ara la jornada intensiva, la flexibilitat d’horaris, el teletreball, etc que no sigui desfavorable a la carrera professional de les dones
projecció demogràfica
Sociologia
Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, en base a unes hipòtesis.
Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils Això obliga que les hipòtesis previnguin els canvis…
violència domèstica
Sociologia
Maltractament físic o psíquic que s’exerceix de manera més o menys contínua dins l’àmbit de la llar.
La violència domèstica pot ésser exercida pel marit contra la muller o a l’inrevés, però també pot ésser dels pares respecte als fills o dels fills respecte als pares En alguns casos les víctimes d’aquesta forma de violència són les persones grans o dependents Els episodis de violència domèstica posen de manifest una situació de poder i de desequilibri a la llar i, alhora, la incapacitat per resoldre els conflictes domèstics mitjançant el diàleg El 2014 entrà en vigor el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica,…
suïcidi
Psicologia
Sociologia
Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.
Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances i pot ésser àdhuc sols aparent per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat així mateix, sembla menys…
beneficència
Sociologia
Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.
En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial,…
estructura d’edats
Sociologia
Divisió de la població en grups segons l’edat.
L’estructura per edats és causa i efecte de l’evolució general de la població i una dada fonamental per a la planificació econòmica i social Les edats dels membres que componen una població, si són considerades any per any, són d’un ordre una mica superior a cent, però la proporció de persones de cada edat és molt distinta, i llur significació demogràfica i econòmica també En una població normal el contingent d’individus de cada edat disminueix a mesura que és més elevada hi ha més infants de menys d’un any que d’un a dos anys, i així successivament Per a classificar la població…
grup secundari
Política
Sociologia
Grup més gran i menys espontani que el primari, els membres del qual es comuniquen per mitjà d’una organització central.
N'és exemple el personal d’una empresa
secta
Sociologia
Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents als dominants de la societat on són incloses.
En relació a a aquesta, solen observar una actitud de rebuig o d’hostilitat més o menys manifesta En molts països democràtics les sectes són objecte d’una estricta vigilància i, algunes, àdhuc directament prohibides, ja que hom considera que poden conculcar drets fonamentals dels individus, especialment pel que fa a la captació de membres i a l’organització interna
situació contradictòria de classe
Sociologia
Situació en què es troba un treballador assalariat administratiu d’una empresa que aspira a portar un estil de vida burgès per tal de diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels altres treballadors de l’empresa.
És una situació ambivalent en què un assalariat de coll blanc s’identifica amb els valors consumistes i aspira a diferenciar-se i desmarcar-se socialment dels treballadors de l’empresa de coll blau Aquesta situació es pot donar, fins i tot, en casos en què el personal administratiu cobra menys que els treballadors manuals dins de la pròpia empresa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina