Resultats de la cerca

Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que ell considerà…

El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema,…

L’etnometodologia pressuposa que la vida quotidiana és força ordenada, i pretén estudiar aquest ordre El terme fou introduït per Harold Garfinkel amb l’afany de criticar la pràctica sociològica convencional, que imposa un conjunt de categories sociològiques sobre la gent La sociologia convencional redescriu allò que la gent fa, i tendeix a considerar les descripcions de la mateixa gent com a “defectuoses” L’etnometodologia proposa, en canvi, estudiar directament els etnomètodes mitjançant els quals els homes interactuen en el món social En aquestes interaccions intervenen…

El moviment lent o filosofia slow es proposa recuperar el control i l’equilibri del temps, en una societat, l’occidental, en què l’acceleració i la submissió a l’exigència del temps s’ha convertit en la tònica dominant Els seguidors del moviment lent creuen que, tot i que els avenços tecnològics permeten accelerar els ritmes en totes les esferes de l’activitat humana —tant en les de la producció com en les del consum—, hi ha espais que haurien de quedar al marge d’aquesta acceleració aparentment incontrolable Davant del menjar ràpid , per exemple, proposen recuperar la…

És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-…

Les implicacions econòmiques, polítiques i culturals de la globalització, que són desiguals i contradictòries, han suscitat un ampli debat social i l’aparició, especialment als països desenvolupats, d’un moviment alternatiu a la globalització capitalista posterior a l’enfonsament del bloc soviètic El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades li donen una gran capacitat d’intervenció en diferents camps drets humans, dones, ecologia, minories ètniques, etc i tenen repercussió sobre l’opinió pública mundial S’ha potenciat sobretot per l’ús d’internet

El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó,  raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països…

Té com a vehicle les xarxes socials, i l’etiqueta #MeToo ‘jo també’ en resposta a una denúncia concreta, compartida per dones que han estat objecte d’agressions masclistes L’efecte multiplicador que genera compartir el missatge crea un vincle solidari en el collectiu de dones agredides, crucial per a fer pública la magnitud del problema i crear una consciència de grup vulnerable La frase fou ideada el 2006 per la nord-americana Tarana Burke, que suggerí en un missatge de Twitter respondre #MeToo a les dones que havien estat objecte de violència masclista Tanmateix, no fou fins l’any 2017,…

Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…