Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Centre d’Estudis d’Opinió
Sociologia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel decret del gener del 2005 que té com a objectiu elaborar, difondre i supervisar la realització d’estudis demoscòpics a Catalunya.
Els seus destinataris són els ciutadans, les organitzacions i les institucions catalans Realitza amb caràcter exclusiu els estudis i les enquestes sobre intenció de vot, valoració de partits i líders polítics i estudis postelectorals de la Generalitat de Catalunya Així mateix, elabora o supervisa i controla els estudis d’opinió en l’àmbit de Catalunya sobre qüestions d’interès públic realitat geogràfica, econòmica, demogràfica, política i social, i també actituds, hàbits, costums, valors i preferències, en difon els resultats i assessora i fixa els criteris tècnics per a les enquestes que la…
Hector Denis
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg belga.
Deixeble de Comte i Proudhon, fou professor i rector de la Universitat Lliure de Brusselles i president de l’Institut International de Sociologie Publicà dues obres importants Recherches sur la natalité en Belgique dans ses rapports avec le prix du blé et de la houille 1883, de caire empíric, i Systèmes économiques et sociaux 1904-07, de teoria econòmica
Nicholas Murray Butler
Educació
Filosofia
Sociologia
Filòsof, sociòleg i pedagog nord-americà.
Fou professor i rector de la Columbia University, de Nova York 1901-45 Edità Educational Review 1891, i escriví The Meaning of Education 1898, Education in the United States 1910 i The Path to Peace 1930 Milità activament en el partit republicà i presidí l’American Academy of Arts and Letters 1928-41 Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1931
Joan Herrero i Manich
Sociologia
Sacerdot i activista social.
Ingressà a l’orde escolapi i el 1946 féu la professió religiosa L’any 1952 fou ordenat de sacerdot Destinat a la comunitat de Mataró, exercí fins a la mort el seu ministeri a la parròquia de Santa Anna d’aquesta ciutat llevat d’un breu parèntesi com a rector a l’Escola Pia de Balaguer 1973-76 La seva tasca pedagògica, de foment de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes durant el franquisme, el convertiren en una persona molt estimada pels mataronins, així com també el seu tarannà obert i dialogant i l’acolliment de l’oposició antifranquista a la seva parròquia des dels…
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al…
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del…
Imma Tubella i Casadevall
Sociologia
Sociòloga.
Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’administració d…
Ralf Dahrendorf

Ralf Dahrendorf
© Liberali per l’Italia
Sociologia
Sociòleg alemany.
Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…