Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
teoria dels camps
Sociologia
Concepció teòrica de Pierre Bourdieu que considera la societat moderna com una constel·lació d’àmbits socials.
Un camp és un espai social estructurat, un àmbit de forces on hi ha dominants i dominats és simultàniament un espai de conflictes i de concurrència —per analogia a un camp de batalla— on els participants rivalitzen amb l’objectiu d’establir un monopoli sobre el tipus específic de capital que hi és eficient El camp econòmic —per exemple— té una estructura particular i es regeix a partir de criteris autònoms
teoria de la transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Descripció esquemàtica atemporal que explica el procés en el qual es troba sotmesa una societat, en passar d’ésser dominada per un règim demogràfic basat en elevades taxes de mortalitat i natalitat a un nou règim caracteritzat per la reducció d’aquestes taxes.
La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són…
Ferdinand Julius Tönnies
Sociologia
Sociòleg alemany.
Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis 1933 Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft ‘Comunitat i associació’, 1887, definí les comunitats Gemeinschaften com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples i les associacions Gesellschaften com a organitzacions estructurades de…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels introduïren la…
Robert King Merton
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, desenvolupà la teoria funcionalista d’acord amb la línia antiutòpica de la sociologia nord-americana A Social Theory and Social Structure 1957 definí la funció com els procediments biològics i socials que ajuden a mantenir el sistema i que suposen conseqüències objectives observables Altres aportacions seves que tingueren una àmplia influència foren la teoria de l’anomia, la concepció de la burocràcia i l’explicació sociològica del desenvolupament de la ciència al sXVII És autor, també, de The Student Physician 1957, On the Shoulders of Giants…
Jon Elster
Sociologia
Sociòleg noruec.
Considerat un dels científics socials i polítics contemporanis més destacables, es formà entre el seu país d’origen i França, a l’École Normale Supérieure Actualment alterna la seva tasca docent i investigadora entre els EUA i França, com a catedràtic de Ciències Socials a la Universitat de Colúmbia i del Collegi de França, respectivament És autor d’una obra molt vasta centrada en qüestions relacionades amb la filosofia i la metodologia de les ciències socials, la teoria de l’elecció racional, el marxisme —realitzà la seva tesi doctoral sobre Karl Marx sota la direcció de Raymond…
Adolphe Quételet
Matemàtiques
Sociologia
Estadístic, matemàtic i sociòleg belga.
Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a…
Carlota Solé i Puig
Sociologia
Sociòloga.
Doctora en sociologia per la Universitat de Reading Gran Bretanya i en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és catedràtica de Sociologia Des del 1990 és membre numerària de l’IEC L’any 1990 rebé el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques CIS i el 1995 aconseguí el reconeixement Mary Parker Follet de la Societat Americana de Ciència Política Experta en el camp dels estudis sobre immigració, segueix una línia de recerca neomarxista i partidària de la teoria de l’acció racional És autora, entre…
Max Horkheimer
Max Horkheimer
© Fototeca.cat
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’escola de Frankfurt, com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres, Dialektik…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina