Resultats de la cerca

L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat

El conformisme pot ésser resultat simplement de la socialització i en aquest sentit és un procés inconscient, efecte de coerció sia mitjançant la suggestió, sia per la por de càstig o fruit d’una voluntat conscient d’integració en el grup i d’ésser acceptat per ell

 Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles

Malgrat que els gustos i els estils de vida canvien, es tracta d’un fenomen gairebé universal, atès que l’exhibició de la riquesa és una actitud característica del “nou ric”, que necessita afirmar-se i compensar el seu origen social humil mostrant-la com si es tractés d’un trofeu Thorstein Veblen fou el primer economista que, més enllà de l’anàlisi econòmica convencional, es referí a aquest tipus de consum relacionat amb la voluntat de distinció A The Theory of the Leisure Class , 1899 Veblen observa que qualsevol despesa que contribueixi de manera efectiva a la bona fama de l’…

Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les característiques de l’…

Generalment es confon amb un país, nació o estat, o amb una unitat lingüística o cultural Un cop establerta, la societat és reconeguda com a anterior a cadascun dels individus i grups que la integren i es basa en llur voluntat implícita de viure en comú per possibilitar l’acompliment de diversos objectius fonamentals econòmics, educacionals, recreatius, etc i l’establiment, el manteniment i el desenvolupament, mitjançant lleis i costums, de diferents grups, anomenats també societats intermèdies , que fan de pont entre l’individu i el grup social en tota la seva amplitud escoles,…

L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…

La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…

Marx assenyalà el paper central del moviment obrer en la societat industrial, i, d’acord amb A Touraine 1973, la societat postindustrial ha afavorit l’aparició de nous moviments socials dirigits per nous collectius moviment feminista, regionalista, ecologista, etc Els moviments socials són de naturalesa molt diversa No tots, però, tenen únicament una dimensió social alguns assoleixen, també, una dimensió política En un principi, un moviment social no està gaire institucionalitzat, sinó que sorgeix d’una protesta social més o menys espontània contra greuges específics o de caire general, però…

És reprimeix d’arrel qualsevol manifestació, moviment o tendència que puguin, o que hom cregui que poden, entrar en conflicte amb la situació establerta, la qual és considerada per aquells que són objecte de la corresponent repressió precisament com a injusta i necessitada de transformació