Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
textura
Alimentació
Conjunt de propietats físiques d’un aliment que depenen de la disposició i les característiques físicoquímiques (densitat, viscositat, tensió superficial) i biològiques de les partícules que l’integren.
És un caràcter sensorial que influeix en l’acceptació Els processos tecnològics la modifiquen, i per a restaurar-la poden ésser emprats texturitzants La reologia té un gran interès en l’estudi de la textura dels aliments
escala hedònica
Alimentació
Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.
Comprén des del valor 9 agrada extraordinàriament fins a l’1 desagrada extraordinàriament, passant pel valor mitjà 5 no agrada ni desagrada El recull dels valors de diferents degustadors permet, així, un tractament estadístic que dóna representativitat als resultats degustació
Daniel Masgoumiery i Pena
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió, fou membre…
escala hedònica
Alimentació
Escala que expressa el nivell de qualitat dels aliments, referit als caràcters sensorials i a l’acceptació, segons resultats fornits per diversos tastadors.
Hi ha escales hedòniques simples 3 punts i de més elaborades
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Historiografia
Llibreter, editor, impressor, escriptor i polític.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…
, ,
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…