Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
valor energètic
Alimentació
Quantitat d’energia fisiològicament disponible d’un aliment, tenint en compte, per tant, les pèrdues durant la digestió, l’absorció i la utilització.
L’energia mitjana aprofitable per al gram de cadascun dels principis immediats, segons Atwater, és pròtids, 4 Kcal lípids, 9 Kcal i glúcids, 4 Kcal En calcular el valor energètic d’un aliment hom ha de tenir també en compte l’alcohol 7 Kcal/1g
valor biològic
Alimentació
Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals, malgrat que hi ha proteïnes…
valor nutritiu
Alimentació
Qualificació d’un aliment d’acord amb la seva capacitat de satisfer les necessitats energètiques, plàstiques i protectores de l’organisme.
dieta

Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el desenvolupament de…
vitaminat | vitaminada
Alimentació
Dit del producte al qual han estat incorporades una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.
Així, hom incorpora vitamines del complex B a derivats de cereals pa, farina, vitamina D a la llet en pols o condensada, vitamina C a derivats de fruita sucs, nèctars, vitamina A i vitamina D a la margarina, etc En aliments no és permès d’emprar dosis terapèutiques de vitamines Convé tenir present que una alimentació correcta, variada i equilibrada, proporciona les vitamines suficients per a individus normals Algunes vitamines o provitamines poden emprar-se com a additius alimentaris en sentit estricte, independentment del seu valor nutritiu vitamina C antioxidant, vitamina B2…
escala hedònica
Alimentació
Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.
Comprén des del valor 9 agrada extraordinàriament fins a l’1 desagrada extraordinàriament, passant pel valor mitjà 5 no agrada ni desagrada El recull dels valors de diferents degustadors permet, així, un tractament estadístic que dóna representativitat als resultats degustació
utilització neta proteica
Alimentació
Percentatge de nitrogen ingerit que és retingut per l’organisme.
Paràmetre per a mesurar el valor nutritiu de les proteïnes, equival al valor biològic multiplicat per la digestibilitat de la proteïna estudiada Una proteïna és completa si UNP=100 Es determina amb una ingestió al nivell just de manteniment o per sota Si no és així, és designada com a UNP operativa
brou
Alimentació
Líquid resultant de l’ebullició prolongada en aigua de diferents productes alimentaris, segons la natura dels quals hom parla de brou vegetal (fet amb hortalisses) o de brou de carn (fet amb carn, ossos, menuts, etc); és comuna la preparació casolana de brous mixts.
El valor calòric del brou és petit 100 cal/litre, puix que ho és el seu residu sec El valor dietètic radica en el seu contingut en peptones i aminoàcids solubles procedents de l’ebullició prolongada té un efecte aperitiu Atès l’elevat contingut en nitrogen dissolt, els brous són emprats en dietes on l’assimilació de nitrogen hagi de fer-se d’una forma planera
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina