Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
irradiació
Alimentació
Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants (raigs gamma i electrons accelerats) per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
A dosis baixes fins a 1 kGy, s’inhibeix la germinació, es retarda la maduració i s’exerceix un efecte insecticida a dosis mitjanes de 1 a 10 kGy es redueix la població microbiana i el nombre d’agents patògens no esporulats i es milloren les propietats tecnològiques dels aliments i en dosis altes de 10 a 50 kGy, s’eliminen els virus i es produeix una esterilització comercial completa La irradiació, però, pot produir alteracions secundàries en el producte alimentari com és ara l’oxidació de greixos, certes pèrdues d’aromes, etc o en l’envàs Al novembre del 1980, un comitè…
activitat d’aigua
Alimentació
Quocient a una temperatura determinada entre la pressió de vapor d’un producte i la de l’aigua.
És una mesura que indica l’aigua lliure que pot suportar el creixement microbià Es tracta d’un paràmetre cada vegada més utilitzat en ciència i tecnologia alimentària per valorar la possibilitat d’alteracions microbianes específiques en un producte determinat
màquina barrejadora
Alimentació
Equip per a barrejar diferents ingredients sòlids o líquids.
En tecnologia alimentària cal tenir cura no solament d’aconseguir l’homogeneïtat del producte final sinó també d’evitar-ne contaminacions procedents de l’equip i sobreescalfaments que puguin ocasionar alteracions, ja que cal obtenir unes característiques finals del producte que permetin operacions posteriors, com és l’envasament per aquests motius, les barrejadores necessiten generalment un disseny específic, adaptat als ingredients i al producte final
anxova

Anxoves de l’Escala (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
ranciesa
Alimentació
Qualitat de ranci que adquireixen els greixos per alteracions hidrolítiques i oxidatives (enzimàtiques i no enzimàtiques) provocades o accelerades per la llum, l’escalfor, l’oxigen, l’aigua i catalitzadors (indicis de metalls).
En un greix enrancit hi ha àcids lliures, aldehids, cetones, peròxids i altres substàncies responsables de l’olor i el tast desagradables La ranciesa és evitada amb un condicionament adient, additius antioxidants i segrestants
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals, 87,5% d’aigua, i petites quantitats de vitamines,…