Resultats de la cerca

Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i…

S'empra com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades, i xiclets És actiu, segons els casos, a concentracions de 0,001 a 0,04% La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat

En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera…

El model més divulgat és el de Lovibond, que és fonamentat en una colorimetria subtractiva a partir del blanc per mitjà de filtres dels colors primaris vermell, groc i blau fins a igualar el color de la mostra

Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis

Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…

És separat parcialment, normalment per pressió, a partir de la pasta de cacau o dels grans torrats i espellofats És una massa sòlida que es fon al paladar, de color blanc groguenc, amb olor i gust de cacau En la indústria alimentària és utilitzada quasi exclusivament en l’elaboració de la xocolata i d’altres productes derivats del cacau d’alt contingut en greix En farmàcia és molt emprada com a excipient de supositoris i pomades i, en forma de barreta, per a amorosir els llavis tallats