Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
sabor
Alimentació
Característiques gustatives dels aliments.
En terminologia alimentària, aroma, gust, sabor i tast poden tenir, a vegades, un significat equívoc Qualsevol sabor pot ésser obtingut amb la barreja adequada dels sabors fonamentals
dieta equilibrada
Alimentació
Patró alimentari que inclou la major varietat possible d’aliments amb característiques nutricionals diferents.
Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també quantitats elevades de greix…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
higiene d’instal·lacions
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Característiques de les instal·lacions directament relacionades amb la seguretat higiènica d’una planta de producció.
Aquest aspecte és fonamental en el cas de les superfícies directament en contacte amb l’aliment Són installacions higièniques les que estan en contacte directe amb el producte alimentari i es caracteritzen per ser inerts, llises, no poroses, polides, sense defectes, forats, esquerdes, fàcilment accessibles a la inspecció, neteja i desinfecció o bé fàcilment desmuntables
farinògraf
Alimentació
Aparell que registra, en forma de banda ampla, la força necessària per a accionar les pales d’una pastadora que gira a una velocitat constant a través d’una massa compacta de farina i aigua d’una consistència inicial fixa.
Els farinogrames obtinguts donen idea de l’evolució de les característiques reològiques de la massa en funció del temps
producte alimentari intermedi
Alimentació
Producte comestible, no necessàriament nutritiu, que no és primera matèria bàsica dels aliments industrialitzats, com la carn, la llet, els ous o la fruita, ni es consumeix directament, sinó que procedeix de transformacions de primeres matèries bàsiques a fi d’adaptar-les millor a l’aplicació industrial.
Els PAI són productes que s’incorporen de forma complementària a una primera matèria, amb la intenció de fabricar un producte alimentari elaborat al qual aporten funcionalitat o valor nutricional Es presenten en forma de productes o formulacions de productes que han d’aportar prestacions tecnològiques específiques en l’elaboració d’aliments Han d’anar acompanyats d’informació tècnica composició, característiques, propietats, etc Poden ésser d’origen animal, com la gelatina, vegetal, com la proteïna de soia, o mineral, com el bicarbonat sòdic Els PAI permeten millorar la qualitat…
polivinilpolipirrolidona
Alimentació
Química
Compost format per grups lineals de N-vinil-polipirrolidona en grau variable de polimerització.
Les seves característiques són compatibilitat biològica, baixa toxicitat, capacitat per a transformar-se en complexos i alta solubilitat S'usa per a tenir cura del cabell i la pell, i, incorporada com a fibra, augmenta la capacitat d’acceptar tints té aplicacions farmacèutiques, ja que solubilitza fàrmacs poc solubles
màquina barrejadora
Alimentació
Equip per a barrejar diferents ingredients sòlids o líquids.
En tecnologia alimentària cal tenir cura no solament d’aconseguir l’homogeneïtat del producte final sinó també d’evitar-ne contaminacions procedents de l’equip i sobreescalfaments que puguin ocasionar alteracions, ja que cal obtenir unes característiques finals del producte que permetin operacions posteriors, com és l’envasament per aquests motius, les barrejadores necessiten generalment un disseny específic, adaptat als ingredients i al producte final
pernil
Pernil salat tallat a llesques
© Fototeca.cat
Alimentació
Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada en sec, en humit o per injecció de salmorra, i posteriorment dessecada a l’aire, per cocció o fumatge, perquè es conservi.
És un aliment energètic i plàstic, gràcies al greix i a les proteïnes, respectivament L’elaboració, a més de les etapes de salament, rentament i assecatge, consta del procés de maduració, en què s’esdevenen un seguit de reaccions característiques, afavorides per lactobacils, en un ambient adequat d’humitat i de temperatura Aquest procés dura si fa no fa un any Hi ha diverses denominacions d’origen reconegudes
interesterificació
Alimentació
Reagrupació molecular, a l’atzar o dirigida, dels diferents àcids grassos que, esterificats amb el glicerol, constitueixen els triglicèrids; hom l’aplica també a l’esterificació d’àcids grassos amb glicerol.
Les reaccions es produeixen per escalfament i en presència de catalitzadors La possibilitat de produir triglicèrids d’unes característiques desitjades fa que aquesta tècnica permeti d’obtenir olis i greixos alimentaris de qualitat funcional superior a partir de productes d’inferior qualitat A fi d’evitar el frau pel que fa a la qualitat i l’origen, la interesterificació per a l’obtenció d’olis i greixos comestibles és totalment prohibida a l’Estat espanyol